John Fletcher va ser un popular dramaturg anglès de l’època de Shakespeare, encara que avui ja no gaudeix d’aquella fama. Quan es va declarar l’epidèmia de pesta del 1625 el van convidar fora de Londres per passar el confinament, però es va estimar més quedar-s’hi: li venia de gust fer-se un vestit nou. Mentre l’hi confeccionaven, va emmalaltir i va morir. No va ser el cas del seu sastre, que va viure moltíssim i, ja de molt gran, va ser sagristà. A tothom que volia saber del dramaturg, li explicava que li va veure les primeres taques de la pesta.

En aquell segle XVII també va viure John Ogilvy, professor de dansa i editor de llibres de cartografia. Diuen que els seus atles inspirarien els futurs mapes de carreteres. Com que en aquella època la gent ballava fent salts molt exagerats, una vegada va caure i des d’aquell dia va caminar coix. Així, d’ell es deia que era bon professor de dansa, però que ficava molt la pota. Durant una altra epidèmia de pesta que va arrasar Londres els anys 1665 i 1666, Ogilvy es va confinar en una casa de camp on va aprofitar per escriure un volum de faules inspirades en les del clàssic Isop. Les titularia Isòpiques. Aquest llibre el va fer perquè temps enrere ja n’havia escrit un altre del mateix contingut que era tan bo que ningú no es creia que fos obra seva.

Un segle abans, una bèstia humana va apallissar el filòsof i humanista Erasme de Rotterdam al bell mig del carrer. Això li va passar a Pisa, lloc amb tirada a tota mena d’inclinacions, pel que es veu. Resulta que, com que Erasme pertanyia a l’orde dels agustins, portava el mateix hàbit que el rector del llatzeret (on es passaven les quarantenes) d’aquesta ciutat italiana. D’aquesta manera, la gent el confonia quan anava caminant i l’escridassava i l’increpava perquè s’apartés de la via pública. Així de gran era la por dels habitants a contagiar-se. Fins que va trobar-se amb el més agosarat de tots, que li va clavar l’esmentada allisada. Quan va tornar a Roma, Erasme ho va explicar a l’orde i el van dispensar de portar l’hàbit.

Aquestes històries les explica un antiquari de l’època, John Aubrey, al llibre Vidas breves (La Uña Rota, 2016, una selecció de 51 biografies de les més de 400 que va escriure). Sembla que no passi el temps.