Això cantava Raimon adreçant-se a un senyor que (com deixa clar l’últim llibre de Sergi Pàmies) sabia portar gavardines. Però quan alguns -en un intent d’animar-nos davant l’auge feixista-hi volem recórrer, acostumem a dir: “Som molts més dels que ells volen i diuen”. Sense cap en inicial. La raó és ben simple: en la llengua espontània majoritària, almenys a Catalunya, aquest en no existeix.

Una de les funcions d’ en és pronominalitzar el nucli d’un sintagma quantificat: “Va comprar tres llibres” / “En va comprar tres”. Aquí en pronominalitza de llibres. Però no en tots els sintagmes quantificats l’elisió del nucli comporta l’aparició d’un en. Només passa amb sintagmes que fan d’OD -com en l’últim exemple- o de subjecte posposat dels verbs anomenats inacusatius, com ara arribar, néixer, morir, passar, mancar, etc.: “Van arribar tres trens” / “En van arribar tres”.

Però alguns valencians, en la parla espontània, fan uns usos d’en diferents dels habituals al Principat. Poden dir, per exemple, “N’hi havien moltes persones” o “No n’hi havia ningú”, on en no pronominalitza res i haver-n’hi passa a ser un verb pronominal. I també poden dir “Quants en sereu?” “Ara en som sis i en podríem ser set”. Aquests usos, insòlits a Catalunya (n’hi ha rastres a l’Empordà), no són tampoc considerats estàndards en valencià i, per tant, la Gramàtica normativa va lenciana no els recull.

En aquest últim ús, el pronom en substituiria el teòric nucli d’un atribut quantificat. I dic teòric perquè és més exacte dir que és el quantificador (sense nucli) el que fa d’atribut (“Nosaltres som sis”). La norma, seguint l’ús més general, considera inadequat (incorrecte) afegir-hi un en (“Nosaltres en som sis”). Però, malgrat tot, la tendència a la ultracorrecció tan pròpia de les llengües assetjades està estenent aquest en en la llengua formal. En posaré un últim exemple: “Salt té 1.059 gossos censats i fa un any n’eren 934”. Calia haver escrit “...eren 934” o, encara millor, “...n’hi havia 934”.