BarcelonaRecordo perfectament la primera vegada que vaig llegir l'argentina Mariana Enriquez. La vaig descobrir amb un llibre de contes, Los peligros de fumar en la cama (Anagrama). En un dels relats, hi ha dues dones que viatgen en cotxe, i se'ns diu que estan tenses i alertes: quan ho vaig llegir vaig pensar que aquests adjectius també descrivien perfectament la manera com em trobava jo en aquell moment. Tensa, alerta, i alhora meravellada: no soc lectora habitual de gènere, entre altres coses perquè el terror em fa por (ja entenc que és part de la gràcia), però aquella dona m'havia atrapat amb uns contes terrorífics, que em parlaven de quotidianitats conegudes, que m'eren familiars, però plenes d'elements fantàstics i paranormals. No vaig poder desenganxar-me del llibre (com escriu, aquesta dona!), i des d'aleshores és una de les meves escriptores de capçalera.

Enriquez, de fet, té molts lectors fidels, i la prova és la quantitat de gent que no va poder entrar a la sessió que li va dedicar el Festival 42, el Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, que també té un públic molt fidel. Si no hi vau poder anar, sapigueu que ja han publicat moltes de les converses; així és com he pogut recuperar aquesta de l'autora amb Nadal Suau (guanyador de l'últim premi Anagrama d'assaig amb Curar la piel, per cert), un altre admirador que va començar parlant d'ella com "la reina, la reina madre". La sessió s'anomenava Terror, sí, i del millor, i el títol va servir per començar parlant del gènere, que Enriquez considera que ha viscut un canvi de paradigma i ara està molt prestigiat. Això pot comportar un perill, va avisar: el prestigi atrau escriptors que no en tenen ni idea, però que es posen a escriure'n. "Veus coses vergonyoses de gent que no ha llegit mai res de gènere". Després de reivindicar-ne el respecte, i a partir d'un conte de Flannery O'Connor, Bona gent al camp, descobrim que Enriquez té "un fetitxe important" amb les pròtesis i la manca de membres. "És un tema que em preocupa moltíssim. De fet, a Nuestra parte de noche tots els personatges estan tallats". L'autora també comenta que hi ha hagut polèmica amb O'Connor, perquè es va descobrir a través d'unes cartes seves que era racista. Quan Nadal Suau li pregunta com en pot continuar sent fan, Enriquez és clara: "Què hem de fer? ¿Anar a la policia, revisar la correspondència de tots els autors que ens agraden? No. Hem d'aprendre que una cosa no té res a veure amb l'altra".

La sintonia entre presentador i entrevistada és molt bona, el públic riu sovint. L'autora argentina parla de referents, la llista és interminable, i Stephen King hi té un paper important. Explica que és d'ell que va aprendre a agafar situacions contemporànies i traumes actuals per treballar el terror a partir d'ells. La violència de la dictadura a l'Argentina és latent a la seva obra, i diu que al seu país hi ha una "hipertròfia de la memòria": "La violència del passat és molt a prop, i no només la de la dictadura", afegeix. Val molt la pena recuperar la sessió, on també van parlar de la seva faceta de periodista, de què li fa començar els llibres, i dels finals que tria, sempre oberts, perquè considera que vivim en una incertesa permanent. El final de l'article també tindrà un punt incert, però molt il·lusionant: "No me gusta adelantar, por las dudas que no salga, pero estoy intentando con una novela".