He explicat diversos cops que la similitud entre patera i pastera per designar una barca sense quilla (i, per extensió, per transportar immigrants) no és casual. Per molt que el DRAE digui que patera ve de pato, patera ve de pastera. És una pastera pastada per l’accent andalús (al segle XVIII colònies de pescadors catalans van emigrar a les costes d’Almeria i Granada). I pastera és, també, la caixa per pastar farina, que té la forma d’una barca plana, sense quilla.

Quan l’origen d’una paraula es perd en la memòria, pot passar que se n’hi assigni un de fals però viu. Com que pastera en castellà no vol dir res, es recorre a pato. I la patera esdevé, per als acadèmics, una barca per caçar ànecs. La falsa etimologia comporta un cert canvi de sentit.

La sagacitat d’Enric Gomà em permet parlar-vos d’un cas del tot català: enxubat i anxovat. Avui el DIEC2 fa sinònims els dos adjectius assumint que tenen un únic origen: les anxoves. I això el força a afegir a l’única definició de Fabra -“dit d’un lloc tancat on l’aire es renova difícilment”- l’accepció “atapeït”. Són, però, dos sentits diferents. Puc estar sol en un lloc mal ventilat, i premsat com una anxova al passeig de Gràcia.

Gomà assegura que enxubat ve d’ enxub, que ve d’ aljub (cisterna subterrània per arreplegar l’aigua). A Igualada hi ha la plaça de l’Enxub. I aquesta hipòtesi és també al DECat de Joan Coromines (I, 336b 42-60), però l’etimòleg la desestima amb un sorprenent argument. Tot i que un enxub és un lloc tancat on l’aire es renova difícilment, Coromines diu “que no hi ha una base semàntica prou convincent” per considerar-lo l’origen d’ enxubat.

El més probable és que anxovat sigui una versió popular d’ enxubat. A principis del XX pocs saben què és un enxub i tothom menja anxoves. L’anxova seria com el pato. Coromines compra la versió popular com l’origen autèntic, i això comporta una ampliació semàntica: s’afegeix “atapeït” a “mala ventilació”. Però els dos sentits -prou diferenciats- delaten dos orígens diferents.