BarcelonaQuan em vaig separar, vaig fer tres coses que feia molt de temps que desitjava, però que havia deixat aparcades: fer-me un tatuatge, comprar-me una moto i apuntar-me a classes d’escriptura creativa. Les tres activitats em van aportar diferents graus d’autonomia i felicitat: el tatuatge em va reafirmar com a senyora del meu cos; la moto em va proporcionar un coneixement i una connexió diferent i especial amb Barcelona, la meva ciutat, i les classes d’escriptura creativa em van ajudar a superar el dol de la separació, a construir noves amistats i a iniciar una carrera literària. La meva experiència no és única i, de fet, igual que fa uns dies parlàvem dels beneficis que té llegir llibres (especialment de ficció) per a la salut, molts estudis científics ja han mostrat com l’escriptura creativa també té efectes positius en la salut mental i física de les persones que la practiquen. Entre d’altres, pot promoure una presa de decisions més saludable i una millora tant de les relacions interpersonals com de la salut mental i les perspectives laborals. En aquesta mateixa línia, un estudi recent de la Universitat de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, va observar com els participants d'un grup d’escriptura reportaven millores en qualitat de vida, salut mental i situació professional.
Ja als anys 80, els investigadors Pennebaker i Beall van fer escriure sobre experiències traumàtiques durant quatre dies a un grup i a un altre sobre temes trivials. En un inici, els primers es van sentir més tristos, però després van visitar el centre de salut gairebé la meitat de vegades que el grup control durant els sis mesos següents, és a dir, que expressar emocions mitjançant l’escriptura podia reforçar el sistema immunitari, ja que les anàlisis de sang mostraven una major activitat de glòbuls blancs.
Millorar el pensament crític
En escoles i universitats de països tan diversos com Estats Units, Turquia, Alemanya, Xina o Itàlia diferents investigadors van introduir activitats d’escriptura creativa a les classes i els resultats van mostrar millores en les habilitats, la fluïdesa i les ganes d’escriure dels estudiants, així com una expansió en el vocabulari i el domini de les estructures gramaticals de les diferents llengües. Aquestes activitats també van fomentar una implicació cognitiva i metacognitiva més profunda, i van millorar el pensament crític i l’expressió emocional, especialment en els estudis centrats en escoles de primària. A la vegada, van estimular el pensament creatiu en general, i van ajudar els alumnes a adquirir perspectives més innovadores en el seu dia a dia.
Al Regne Unit, un estudi de la Universitat de Plymouth i de la Universitat de Nottingham Trent va mostrar que escriure poesia pot protegir de l’aïllament, la soledat i la depressió o l’ansietat; i altres estudis, tant a Anglaterra com a Escòcia, conclouen que la biblioteràpia comunitària i els grups d’escriptura creativa terapèutica afavoreixen el benestar de les persones grans, ja que els ofereixen un espai únic on els participants se senten reconeguts, acceptats i inspirats, fins i tot aquells pacients afectats de demència.
Els professionals de la salut i de l’educació del país no tenim excusa per no començar a introduir en la nostra pràctica prescriptora i curricular tot aquest tipus d’eines amb evidència científica demostrada i, a més, de cost reduït. La qualitat de vida dels nostres conciutadans i la salut de la llengua ens ho agrairan.
