ELS LLIBRES I LES COSES

“L’ideal suprem és vèncer l’enemic sense batalla”

“L’ideal suprem és vèncer l’enemic sense batalla” / GETTY Zoom

No soc de guerres. Vaig ser objector de consciència al servei militar quan encara era obligatori. Intento no usar metàfores bèl·liques, especialment amb el Procés. Per això, d’entrada, un llibre que es titula L’Art de la guerra no està fet per a mi. Però és un clàssic de la cultura xinesa i la bella i acurada edició que n’ha fet Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) em va despertar la curiositat. La traducció, a més, té la garantia del tàndem Seán Golden i Marisa Presas, que també en firmen la introducció.

Sunzi, sobre l’existència del qual hi ha dubtes, l’hauria escrit cap als segles V i IV aC, quan entra en crisi el sistema feudal a la Xina, moment en què, tal com expliquen Golden i Paredes, sorgeixen les primeres escoles del pensament filosòfic xinès “com a resposta a la crisi ideològica conseqüència de la crisi política”, totes elles -Confuci, Mozi, Laozi- marcades per un fort component ètic i cívic. De fet, marcades per l’intent d’aturar l’estat de guerra permanent. En realitat, Sunzi, estrateg militar deslligat dels vincles feudals de vassallatge (hauria aconseguit un lloc preeminent per mèrits propis), “hauria estat un pensador prou subtil” per disfressar el seu objectiu pacifista rere un tractat sobre la guerra. Un tractat que es caracteritza per la idea de no intervenció, per privilegiar la dissuasió per sobre de l’ofensiva, i per la flexibilitat i l’adaptabilitat.

Sintètic i sincrètic, el tractat de Sunzi es va difondre a Rússia a través dels mongols. Tolstoi el cita a Guerra i pau. Va arribar a l’Europa Occidental el 1772 gràcies a la traducció d’un jesuïta francès: una reedició va caure en mans de Napoleó. Mao Zedong el va estudiar a fons i l’èxit de Ho Chi Minh, que en seguia les ensenyances, va fer que els nord-americans s’hi interessessin. Avui dia, per influència japonesa, s’ha convertit en manual de referència per al món empresarial, vist “no només com un compendi d’estratègia militar, sinó també com un tractat de ciència política i econòmica”.

Amb un estil aforístic, a través de tretze capítols breus, Sunzi ensenya al militar o al polític o a l’empresari a guanyar. Als polítics processistes els aniran bé consells bàsics com aquests: si l’enemic “és més fort, eviteu-lo”; “l’ideal suprem és vèncer l’enemic sense batalla”; “qui no coneix ni l’enemic ni a si mateix correrà perill en cada batalla”; “la invencibilitat resideix en la defensa”; “el sobirà intel·ligent és prudent i el general eminent és cautelós”. No sé si ha quedat prou clar.