El repte de la mobilitat a Barcelona amenaça de revifar en l’ús lingüístic municipal i dels mitjans el terme guixeta amb un sentit fins ara insòlit, el d'armariet: ja sigui per ficar-hi bicicletes plegables o perquè el repartidor d’Amazon no hagi de dur tres cops el mateix paquet. Dir-ne guixeta de la taquilla respon al comprensible desig de substituir el que sembla –i, de fet, és– un flagrant castellanisme per un mot que soni ben nostrat. I no seria el primer cop que el mot nostrat es reintrodueix en l’estàndard –amb un sentit que no tenia– des de la llunyania medieval, dialectal o gal·loromànica. Dir-ne bústia del busson o llumí del misto en són exemples. Però així com bústia ha expulsat busson dels diccionaris i llumí hi conviu amb misto, a guixeta li ha barrat el pas taquilla com a lloc on es venen entrades o bitllets. No ho ha pogut impedir ni un llarg i perseverant anhel de deixar de dir-ne així. I és que la voluntat de depurar el català fa més d’un segle que busca una paraula per dir taquilla. El març del 1925 dotze lectors de La Publicitat van escriure a Fabra proposant-ne unes quantes, però ell va preferir mantenir el castellanisme –a diferència del que va fer amb busson– per diverses raons. Una d’elles, salvar els derivats taquillatge i taquiller.

En castellà taquilla és un diminutiu de taca, que vol dir armariet i ve de l’àrab taq (finestra). No tenim del tot clar, doncs, si taquilla prové d’un moble, el caseller on es guardaven els bitllets o entrades, o de la finestreta per on es despatxaven. Del caseller a l’armari individual per guardar-hi la roba i els efectes personals en llocs públics com un gimnàs, hi va un pas. I això explica que l’ÉsAdir o el DNV recullin també aquesta accepció de taquilla. El que resulta nou és utilitzar la forma no normativa guixeta també amb aquest significat. I és que guixeta ve del francès guichet, que vol dir obertura petita, finestreta. Però fins i tot si guixeta acabés entrant al diccionari, no crec pas que taquilla en sortís. Tot apunta que els films taquillers no seran mai guixeters o guixetaires.