Tant renyar com renyir tenen l’origen en verbs llatins que expressen el que fan els gossos quan ensenyen les dents tot grunyint, però el primer és transitiu, renyem algú (li mostrem enuig amb paraules), i el segon no, renyim amb algú (deixem de ser-li amic). Ni renyar ni renyir, però, volen dir mai disputar, a diferència de reñir. En castellà poden reñir un combate, i això fa que, per exemple, una competició o unes eleccions puguin ser muy reñidas. El nostre renyir això no ho permet, però és un límit subtil perquè només afecta una accepció del verb (els amics castellans, igual que els catalans, poden reñir, i els parents, estar reñidos). Potser per això és fàcil trobar als mitjans "eleccions renyides" que, per molt que comportin grunys amenaçadors, haurien de ser, segons la normativa de l’IEC, disputades, acarnissades o aferrissades. No sembla que ho vegi igual l’AVL, ja que el DNV sí que admet aquest ús.

Sense sortir de l’efervescent clima electoral, ¿seria correcte en català dir que una victòria del PP no està renyida amb la bona salut democràtica? Sabem, ens ho diu el DRAE, que reñido, a més d’enemistado i disputado, també vol dir ser incompatible a la locució estar reñido. Què ens diu el DIEC de renyit? Com sol fer amb els participis, no hi dedica cap entrada i, a partir del sentit de renyir, no sembla que ens permeti beneir aquest ús. En català normatiu, doncs, no estar renyit voldria dir mantenir l’amistat o la relació i prou. Ara bé, com que el fet d’estar renyit comporta sempre certa incompatibilitat, i com que és un ús que trobem en autors de tant prestigi com Josep Pla, Joan Oliver, Joaquim Ruyra o Jaume Cabré, no seria forassenyat entrar algun dia aquest sentit estès als nostres diccionaris. De fet, ara ja l’entra el Diccionari descriptiu (DDLC), que és un dels principals planters d’un projectat, i del tot renovat, diccionari normatiu. Dit d’una altra manera, el fet que ara no sigui al DIEC podria no estar renyit, podria ser compatible, amb la seva genuïnitat.