OBRO FIL
TINA VALLÈS

El dia que no va ser

SANT JORDI Zoom

23 d’abril de 2020. Fins a les vuit del matí representa que has dormit. Des que va començar el confinament els somnis passen més ràpid i són més intensos i recargolats, i és impossible dormir tota la nit d’una tirada. Et desvetlles per l’ensurt d’una escena onírica que ja voldries que se t’acudís quan escrius -i que l’endemà no recordaràs- i llavors penses en el futur, en aquella paraula de cinc lletres que ara va carregadíssima de suspens, i ja no dorms.

Però a les vuit sona el radiodespertador i sents la locutora que diu que és Sant Jordi. Comença la ficció del dia. Et lleves, esmorzes, etcètera, i no, no surts de casa ni per acompanyar les filles a escola ni per anar a cap parada de llibres, sinó que seus davant de l’ordinador i corregeixes un llibre que qui sap quan sortirà. De moment tens feina, i això et consola, però intueixes que qualsevol dia la sort canviarà i per això penques tant com pots, aquests dies. I avui més. Treballar concentradíssima et desconnecta d’aquesta realitat d’avui que és de ficció.

A mig matí no saps quants cops has respost “bona diada a tu també” amb emoticones de roses i cors i petons a tothom qui t’ha escrit, i ho has fet de cor però voldries que tot s’aturés i avui fos un no dia en què només el teu cervell i els teus dits existissin entre pantalla i teclat, revisant una traducció. No ser cos que es queda a casa. No ser cap que pensa en tot el que faria si avui sí que fos Sant Jordi. Veus els col·legues a les xarxes fent lectures, recomanant llibres, enviant missatges d’ànims, de coratge, de bones intencions, i tu també ho fas, també participes del fingiment d’un Sant Jordi que no és, ni serà, un Sant Jordi que es quedarà als llimbs i que no recuperarem. Ho diries però no vols espatllar el dia a tots els companys de professió que lluiten contra els seus fantasmes per no veure el vas mig buit avui. Així que al principi fingint però després ja creient-t’ho vas deixant anar missatges optimistes i comentant lectures o recomanacions amb tota la naturalitat que aconsegueixes reunir en el primer Sant Jordi que passes treballant a casa des de fa com a mínim vint anys.

El dia s’acabarà i no hauràs rebut ni regalat cap llibre ni cap rosa. Els llibres els has encarregat i els recolliràs quan obrin les llibreries. I el roser de casa enguany no vol florir: ell no s’empassa aquesta ficció d’avui, viu al balcó, ens veu sortir cada dia cercant el sol o aplaudint d’esma, no hi ha qui l’enganyi, avui no ha sigut Sant Jordi, només 23 d’abril de 2020.