Fent de corrector constato com cadascú va desplaçant cadascun en l’ús modern del català. Llegeixo “Va saludar els alumnes i va donar un llibre a cadascú” o bé “La llibertat comença en cadascú de nosaltres”. De fet, al cercador de Google hi trobo més “cadascú de nosaltres/vosaltres/ells” que “cadascun de...” I fins i tot a la Bíblia interconfessional (un dels textos més ben corregits penjats a internet) Moisès diu als jutges d’Israel: “Que cadascú de vosaltres mati aquells dels seus que s’hagin sotmès al déu Baal de Peor”.

Costa dir si la pèrdua d’intuïció per distingir les dues formes respon a processos interns del català o és fruit de la interferència (el castellà utilitza en tots dos casos cada uno ), però la norma ara com ara és clara: són dues paraules substancialment diferents. Cadascú (o cada u ) és un pronom indefinit de gènere invariable referit sempre a persones i de sentit universal. No es pot, per tant, vincular a un grup concret. Cadascun (o cada un ) és un quantificador que té forma femenina ( cadascuna, cada una ) i fa referència a totes les persones o coses d’un grup concret. El grup sol aparèixer a la seva dreta precedit de la preposició de, però pot ser sobreentès si ja forma part de la frase.

No sembla que cada u desplaci amb la mateixa força cada un, i és que els parlants som molt conscients del caràcter no quantitatiu de la forma u. Ningú contesta “U” quan algú li pregunta “Quants en tens?” Per contra, als parlants no valencians se’ns fa molt estrany que u es pugui utilitzar com a pronom indefinit.“U no sap com actuar” o “Les coses que u pensa” són frases possibles en valencià que a Catalunya resulten xocants. Tanmateix, la distinció valenciana entre u pronom i un quantificadorés coherent i simètrica amb la de cadascú i cadascun. I no deixa de ser curiós que en els parlars no valencians un s’hagi menjat u (i per això diem “Un no sap com actuar”, que és correcte i normatiu) i, en canvi, de manera no normativa cadascú s’estigui menjant cadascun.