Si no teniu l’hàbit de fer cultura per plaer, feu-ho per interès. La cultura rejoveneix el cervell. Aquesta és la tesi que defensa el genetista i neurocientífic David Bueno a l’assaig Trenca-t’hi el cap (Destino). “El cervell genera cultura, i la cultura modela el cervell [...]. No és evolució biològica, sinó re-evolució cerebral”. És a dir: “Un cervell cultivat és un cervell rejovenit, flexible i amb experiència, amb més capacitat per imaginar futurs i atènyer-los”.
Des de la ciència, Bueno ha escrit un llibre en defensa de la cultura, sempre tenint en compte que la ciència també és cultura. Si bé ja sabíem que l’evolució biològica ha propiciat cervells humans que poden acumular i transmetre cultura, potser teníem menys clar que la mateixa acumulació cultural (coneixements, símbols, valors...) pot ser un motor que modeli el cervell. Però el que és del tot nou és la idea que el pot rejovenir: “La cultura és prou forta per alterar no només la nostra visió del món, sinó també, físicament, el nostre cervell, i condicionar fins i tot les respostes més instintives”.
La nostra espècie, l’ Homo sapiens, que va sorgir a l’Àfrica fa uns dos-cents mil anys i en els últims vuitanta mil ha experimentat un canvi tecnològic i una diferenciació cultural espectacular (sobretot gràcies al llenguatge), segueix evolucionant. Aquesta evolució té a veure, segons Bueno, amb el fet que tenim un cervell capaç de fer connexions neuronals noves també en l’edat adulta (la gran majoria de mamífers només les fan en edat infantil). Se’n diu plasticitat neuronal. Nosaltres som neotènics, som infantils en el sentit que mantenim aquesta tendència a la novetat, la capacitat d’imaginar futurs.
Com més llegim, pensem, discutim, juguem i escoltem música, i ho combinem amb descans i relaxació, més connexions neuronals podem fer. La mitjana d’un cervell humà són dos-cents bilions de connexions neuronals. Doncs bé, un cervell cultivat pot arribar a fer-ne mil bilions. Com la mateixa cultura, el nostre cervell és dinàmic. Naturalment, envelleix, però la qüestió és que tenir un cervell que envelleix lentament fa que ens sentim més joves. “De la mateixa manera que fer esport enforteix la musculatura, utilitzar el cervell incrementa les connexions neuronals” i fa que els neurotransmissors treballin més. Per exemple, la dopamina (el neurotransmissor que s’encarrega de l’atenció i la capacitat de resoldre problemes) o la serotonina (el que influeix en l’estat d’ànim, el plaer i l’humor).
Un altre concepte interessant que ens acosta Bueno és el de l’heretabilitat, que quantifica la influència genètica en les persones (el que no és influència genètica ho és educativa, social o cultural). La creativitat té una heretabilitat del 70%, per exemple. I després hem de saber que reflexionar és un dels processos cerebrals que consumeixen més energia. Per això, per comoditat, tendim al dogmatisme. Quins són els pitjors enemics de la capacitat crítica i reflexiva? Emocions com la por i la ira, a més de l’estrès. I els amics? La capacitat de sorpresa/curiositat i l’alegria. “Els aprenentatges emocionals i la capacitat de gestionar les emocions quan esdevenen conscients també contribueixen a la construcció i la reconstrucció del cervell”.
En fi, el llibre també s’endinsa en la qüestió del lliure albir, però això ja us ho deixo per a la lectura més atenta que fareu si voleu seguir re-evolucionant el vostre cervell.
