Un dels objectius d’aquesta columna és detectar i combatre usos que experimenten sobtades expansions en detriment d’altres de més propis i adequats. Sol passar quan cal escriure o parlar molt per dir molt poc, com és habitual en política. Per no repetir i per exhibir riquesa lèxica, un "li va dir" passa a "li va expressar / comunicar / fer saber/ fer arribar / transmetre..." Fins aquí anem bé, però alguns no en tenen prou dient paraules, comunicant missatges o expressant sentiments i opten per traslladar-los, com si fossin mobles. I el nou ús adquireix aquell dring d’estar a l’última a què s’apunten amb entusiasme els escriptors que se senten insegurs. Al pas que anem, acabarem llegint en una novel·la romàntica: "¿Ja li has traslladat que l’estimes?" Però ni tan sols cal un interlocutor concret, hi ha escriptors que traslladen emocions o idees als lectors.

Sembla només un petit pas des de transmetre, però a diferència d’aquest verb –del tot apropiat per dir que fem arribar una informació, una idea o un sentiment a algú–, traslladar és llastat pel seu significat com a acció física. És incorrecte? No diria tant, però sí que resulta abusiu i empobridor quan se’n fa un ús reiterat. Un ús que es veu potenciat per la formalitat o la dificultat de la comunicació i que ens pressiona des del castellà. Així, fa unes setmanes vam veure com en molts mitjans Sánchez o Feijóo traslladaven al rei la seva voluntat de ser investits. Es veu que al rei no se li poden dir o comunicar les coses: se li han de traslladar. Part del mal ve de la importació i adopció de termes especialitzats, en aquest cas del dret processal, per part del llenguatge periodístic. En dret processal traslladar –tal com recullen el DIEC i el GDLC– vol dir "fer arribar (una comunicació escrita amb les pretensions o els al·legats d’una de les parts litigants) a l’altra part". No és estrany que tenint polítics i partits atrapats en un etern litigi la seva manera de comunicar-se s’assembli cada dia més a una empresa de mudances.

Feijóo, Sánchez o ningú: el dilema de Felip VI per a la investidura