HE LLEGIT NO SÉ ON

El col·leccionista de culs frescos

El col·leccionista de culs frescos Zoom

El llibre de memòries que ha sacsejat la societat francesa

“Hi ha nens que es passen el dia enfilats als arbres. Jo em passo el dia en els llibres. Així ofego la pena inconsolable que sento perquè el pare m’ha abandonat. La passió m’omple la imaginació. Llegeixo massa d’hora novel·les que no acabo d’entendre, només veig que l’amor fa mal. Per què desitgem tan precoçment que ens devorin?”

Ho escriu l’editora francesa Vanessa Springora en el llibre El consentiment (Empúries), unes memòries traduïdes al català per Marta Marfany en què l’autora relata com es va deixar seduir per un escriptor de cinquanta anys quan ella tot just n’acabava de fer catorze.

La biografia de Vanessa Springora (París, 1972) complia totes les condicions perquè aquella adolescent que llegia massa d’hora novel·les que no entenia del tot acabés sent víctima del pocavergonya de qui es va enamorar: “Un pare absent que ha deixat en la meva existència un buit insondable. Un gust pronunciat per la lectura. Una certa precocitat sexual. I, sobretot, una necessitat immensa que em mirin”.

L’escriptor que durant dos anys va abusar de la jove Vanessa -un pedòfil que havia fet el mateix abans i després i mentrestant amb altres menors d’edat- és Gabriel Matzneff. Ara té 84 anys. El 1977 una colla d’intel·lectuals francesos van demanar públicament, en una carta oberta a Le Monde, que alliberessin tres adults acusats de pedofília per haver mantingut relacions sexuals amb nens de tretze i catorze anys. Entre els signants hi havia Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Roland Barthes, André Glucksmann, Gilles Deleuze, Louis Aragon, etcètera. Argumentaven que s’estava jutjant aquells homes des d’una moral judeocristiana i, doncs, equivocada. La carta en qüestió l’havia redactada precisament Gabriel Matzneff, un autor que no s’estava d’exhibir per escrit els seus dots de seducció de menors -bona part de la seva producció literària consisteix en diaris íntims-, un autor que presumia a les entrevistes de les seves conquestes adolescents i tothom li reia les gràcies. Un autor que narrava sense manies els seus viatges a Manila a la recerca de “culs frescos”.

Tres dècades llargues després, el llibre de Vanessa Springora ha sacsejat la intel·lectualitat francesa: ha aconseguit despertar certa culpa col·lectiva per haver-se mirat la pedofília amb complicitat i complaença. L’editorial Gallimard ha retirat de la circulació els dietaris de Matzneff. Tot i que els fets han prescrit, l’endemà que sortís a la venda El consentiment la fiscalia de París va obrir una investigació contra ell per presumpta violació. Els temps han canviat.

El patró de l’home madur que sedueix noies adolescents

Mentre llegeixo El consentiment no puc evitar pensar en les memòries de la periodista britànica Lynn Barber, en concret en el text que va inspirar la pel·lícula del mateix nom: An Education. La Lynn adolescent també es va deixar enganyar per un home madur i sense escrúpols. La cosa, explicada per ella mateixa, va anar així: “Als setze anys vaig conèixer un home molt més gran que jo que conduïa un esportiu vermell i que esdevindria el meu nòvio durant els pròxims dos anys. Com que amb ell intentava desesperadament semblar més sofisticada del que era, vaig renunciar a desplegar la meva tafaneria habitual. O sigui que no li vaig preguntar mai quants anys tenia, ni on vivia, ni com feia els diners (negociant amb talons sense fons era la resposta: motiu pel qual més endavant el van empresonar). I sobretot no li vaig preguntar, perquè no em va passar mai pel cap, si estava casat. Mentrestant ell provava de persuadir els meus pares perquè deixessin que m’hi casés en lloc d’anar-me’n a estudiar a Oxford. Els va convèncer, però per sort vaig descobrir a temps que tenia esposa i fills, i me’n vaig anar a Oxford mentre ell anava a la presó”.