UN TAST DE CATALÀ

Un cas sorprenent de no apostrofació davant vocal

D’entrada, una pregunta: quin error ortogràfic detecteu en la frase “El gerundi d’ escriure és escrivint ”? Pocs respondreu que, segons la norma vigent, caldria haver escrit “de escriure ”. Jo mateix, us seré franc, no en tenia ni idea fins que l’IEC va establir el criteri que ho justifica i que fa seu la nova Ortografia catalana (OIEC).

El motiu per no apostrofar davant aquest escriure és que en fem un ús metalingüístic: fem servir escriure per parlar de la llengua i no de la realitat, en parlem només com a paraula. I és també per això que en aquesta frase escrivim escriure i escrivint en cursiva. Doncs bé, l’OIEC estableix que “l’article i la preposició de no s’apostrofen quan precedeixen un mot usat amb valor metalingüístic”. Per tant, haurem d’escriure “El animal de la frase anterior va en majúscula”, perquè només la paraula animal i no pas un animal de debò pot anar en majúscula.

L’OIEC deixa clar que no es tracta de no apostrofar davant de cursiva sinó només davant de cursiva que marca un valor metalingüístic. Cal escriure, doncs, “L’ Ara treu un nou suplement”, perquè la cursiva només marca que és el títol d’un diari. En canvi, haurem d’escriure“El ara amb valor adversatiu va seguit d’una coma o dos punts”.

La raó de no apostrofar -que l’OIEC no explica- és fer sobresortir del context el mot usat metalingüísticament. Això es veu molt clar amb els noms de lletra: “La o de la forma verbal dona no porta accent”. Dient “l’o” la o perd relleu i entitat.

Fixem-nos, però, que per a qui llegeix, la cursiva i el context són més que suficients per marcar l’ús metalingüístic. La no apostrofació només és útil per llegir-ho en veu alta com cal. I, si aquest és el motiu, resulta incoherent que la mateixa OIEC ens faci escriure l’anormalitat o l’asimetria, paraules que llegides en veu alta apostrofant signifiquen per a qui les sent el seu antònim; en una fallida estrepitosa de la comunicació. Molt més greu, diria jo, que llegir apostrofant “El gerundi d’ escriure és escrivint ”.