Una imatge de Caín que s’havia arrencat de Sant Climent de Taüll figurava fins fa poc en un lloc a part: els restauradors no s’havien adonat que, de fet, pertanyia a l’àbsida on figura el Pantocràtor. Ara l’han col·locat on calia, justament a la dreta de Déu. ¿Com pot ser, si a la dreta del Pare només hi seran els fidels i temorosos de la Llei, segons llegim a la Bíblia?

Caín no és certament una figura exemplar del Gènesi, perquè és el primer assassí segons els Llibres: ha matat el seu germà Abel perquè aquest s’ha rigut d’ell per haver ofert a Jahvé només una garba de blat, mentre ell li ha ofert un anyell en sacrifici, preceptiu a la religió jueva. A la Bíblia, Caín pren venjança del seu germà perquè Jahvé l’ha renyat en fer una ofrena tan pobra —vet aquí una cosa impensable al Nou Testament, que té un Déu que accepta qualsevol cosa que un creient pugui oferir, per molt humil que sigui.

Després de l’ofrena, Caín i Abel surten al camp, Caín mata el seu germà i Jahvé torna a enfurismar-se: “¿On és el teu germà Abel?” Caín respon una cosa molt recordada: “¿Que potser soc el guardià del meu germà?” Llavors Jahvé fa un senyal indeleble al front de Caín i li imposa el càstig que ja sabem: recorrerà la Terra sense descans i ningú no li farà mal quan vegi el senyal que porta al front. (De fet, a la Terra ja només hi quedaven ell i els seus pares, Adam i Eva; però això és el que llegim a la Bíblia.) Recorrent la Terra, Caín va fundar la primera ciutat —això equival a pensar que la primera ciutat que hi va haver era d’origen criminal, extrem que devia complaure enormement Jean-Jacques Rousseau, que creia que només es podia viure en un medi natural, caminant de quatre potes si era possible—, i li va posar el nom del seu fill (?!), Hanoc. En va tenir més, nois i noies, i aquests van assegurar la generació interminable de l’espècie. Adam i Eva encara van tenir un tercer fill, i entre tots va créixer el llinatge i es va multiplicar.

Si Caín és, als frescos de Taüll, a la dreta de Déu, potser és perquè el muralista va pensar que Caín era més bo que Abel: va oferir allò poc que tenia, mentre Abel tenia un enorme ramat i només va oferir una ovella. A més, treballar al camp és molt més fatigós que treure el ramat a pasturar. Ho creuen molts intèrprets: va matar, però tenia raons sòlides per fer-ho. Damunt, Jahvé li va fúmer una bronca potser injusta.

Jahvé s’hi devia repensar: Caín va sobreviure i va fundar una mena de fratria, d’associació agermanada, gràcies a la qual a la ciutat ens fem favors i ens prestem serveis els uns als altres.