OBRO FIL
ANNA GUITART

En anglès, president?

És una llàstima que cap editorial de casa nostra publiqui llibres sobre drets humans. Mira que em sembla un tema, no ho sé... com a mínim, actual. Interessant. Entretingut, fins i tot. M’estranya que editorials com Raig Verd, Tigre de Paper, Arcàdia, L’Avenç, Sembra Llibres, Comanegra, Pòrtic, Acantilado o Anagrama, per citar-ne només algunes, tampoc hagin trobat que tingui valor fer res sobre drets humans, però què en sé, jo: no soc editora. Ara, potser haurien de transigir una mica, perquè, si no, què passa? Que ve el president Sánchez de visita i el president Torra es veu obligat a regalar-li un llibre sobre drets humans... en anglès ( Inventing human rights, de Lynn Hunt). M’imagino l’equip de Torra, a Google, tots desesperats: “Que no, que en català no hi ha res!” Algú s’atreveix a preguntar: “I en castellà”? (Ho proposa per allò que Barcelona és una potència editorial mundial en aquesta llengua.) Tampoc, tampoc hi ha res.

Quina llàstima, perquè m’ha agradat veure Quim Torra regalant dos llibres a Sánchez. El segon és Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (Edicions de 1984), de l’indiscutible Lluís Solà. L’interès del nostre president pels llibres és inqüestionable, la seva tasca com a editor i autor així ho acredita, i l’aplaudeixo per la tria d’aquests obsequis en una reunió clau com la de dijous amb Sánchez. Donant-los aquesta importància i visibilitat ens està dient que els llibres tenen valor. Que serveixen per transmetre un missatge, una manera de pensar. Que posicionen. Que poden ajudar a establir diàlegs. Per això em sap greu que no hagi aprofitat per treure més pit del nostre sector editorial. No poso en dubte l’interès del llibre de Hunt, però, per a una trobada de repercussió pública com aquesta, estic segura que amb una mica més d’esforç es podria haver trobat un segon llibre també publicat a casa nostra. Un esforç que trobo particularment necessari aquests dies, amb l’aprovació dels pressupostos encara recent. Uns pressupostos que han tornat a posar de manifest la poca importància que es dona a la cultura, amb un augment significatiu de diners encara molt insuficient. Els sectors culturals estan fent esforços titànics per tirar endavant, i el mínim que es pot fer es reconèixer-los. I, de passada, anar pensant com es poden fer créixer els diners que se’ls assignen, perquè en cas contrari potser sí que d’aquí un temps ens trobarem amb editorials que hauran de plegar i que no podran continuar oferint-nos els llibres sobre drets humans que estan publicant ara.