Des de Walt Disney i Lovecraft fins a Berlusconi (la seva televisió), en la cultura popular hi ha un camí a la dreta. Es veu a la novel·la de Richard A. Lupoff, El libro de Lovecraft (Valdemar, 2015), on es mostra, com un cop de tralla, la flagrant coincidència entre el que van escriure pels mateixos dies (es portaven un any de diferència d'edat) els joves H. P. Lovecraft (a la seva correspondència) i Adolf Hitler (a Mein Kampf). Parlen de les seves respectives visites a les metròpolis de Nova York i de Viena, i del sentiment d'horror que els va agafar en trobar-se als carrers amb persones pertanyents a grups exclosos socialment (com els jueus, els negres, els pobres...), als quals ells reprovaven de manera xenòfoba. I es veu, també, com la seva repugnància la van justificar amb l'exaltació del passat arquitectònic de l'antiga Nova Anglaterra i de la vella Àustria, fent nostàlgia d'un món d'ahir idealitzat.

Nascut en el si de la comunitat jueva de Brooklyn, Richard A. Lupoff (1935-2020) va ser un popular autor de relats de ciència-ficció (la pel·lícula Atrapat en el temps és un pirateig d'un dels seus contes). Va destacar, també, com a expert en l'obra de Lovecraft i d'Edgar Rice Burroughs (a qui va dedicar una valuosa biografia). A El libro de Lovecraft, Lupoff mostra l'ambient internacional durant els dies en què va sorgir el nazisme i, sobretot, com era l'Amèrica nazi, la qual va existir més del que ara es recorda. A més, parla del Ku Klux Klan, de com la màfia italiana va fugir del feixisme de Mussolini i es va instal·lar a Nova York i Chicago, de la relació d'aquesta darrera amb l'execució dels anarquistes italoamericans Sacco i Vanzetti, del germà petit d'Houdini, Hardeen, de tarannà progressista i també mag... i, per descomptat, dels autors del cercle de Lovecraft, i de la brillant i soferta Sonia Greene, la dona de Lovecraft, una escriptora jueva de Brooklyn, d'origen ucraïnès. És una novel·la d'amor, plena de política i d'aventura.

Al seu assaig Réactions françaises. Enquête sur l'extrême droite littéraire (Éditions du Seuil, 2023), el periodista de Le Monde François Krug assenyala com Éditions du Rocher va fitxar a la vegada els polèmics i joves Michel Houellebecq (pel seu primer llibre, una biografia de Lovecraft) i Marc-Édouard Nabe (provocador i reivindicador d'alguns autors notòriament col·laboracionistes). Els llibres de Lupoff i de Krug parlen del mateix de manera diferent, i Houellebecq ens ho fa veure en la seva pròpia pell: l'alternativa a ampliar el camp de batalla cultural és la cancel·lació.