BarcelonaJa fa més d’una dècada que Lluís Llach es va reinventar com a novel·lista, i des que va publicar Memòria d’uns ulls pintats (Empúries, 2012), milers de lectors l’han acompanyat fidelment llibre a llibre. "Pareu, pareu, no exagereu des del principi", ha demanat Llach, mentre el públic l’ovacionava només aparèixer a la gran sala del recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau on s’ha presentat la seva nova novel·la, El llibre daurat, en un acte organitzat per l'ARA i l’editorial Univers.

"Amb Escac al destí vaig quedar tip de l’Edat Mitjana, però al final de l’escriptura d’aquella novel·la vaig llegir un document en què deia que la Inquisició de la Corona catalanoaragonesa no havia matat cap bruixa, i això em va xocar, perquè a mi m’havien educat amb la idea contrària", ha recordat Llach. Aquest va ser el punt de partida d’una història que defensa la importància de les dones remeieres i com van ser perseguides a partir del segle XIII, quan la medicina va agafar impuls a la universitat. "Les dones de la meva novel·la són fermes, decidides i fan la seva revolta particular", ha dit Llach a Antoni Bassas, moderador de l’acte. "El primer racisme no és de pell, sinó de sexe —ha continuat el cantautor i novel·lista—. L’home necessita refermar-se i sotmetre. El pèndol va endavant i endarrere. Aneu-vos preparant, nenes, que el món d’ara va cap enrere".

Llach ha fet memòria de com, a l’Edat Mitjana, la medicina àrab i musulmana estava molt més avançada que "la dels bàrbars del nord". "Eren infinitament superiors a nosaltres –ha dit–. Mahoma deia que la medicina era un acostament a Déu, a diferència dels cristians, que la veien com un perill. Mentre aquí curàvem amb sangoneres, allà ja s’operaven de cataractes".

"D’on treus el temps per investigar totes aquestes coses i per escriure?", li ha demanat Bassas. "No ho sé, però el trec", ha respost Llach amb un somriure. "El llibre daurat és llegidor i també hi ha sexe —ha afegit Bassas—. Sexe heterosexual i també sexe homosexual i lèsbic". "En qüestions de sexe soc totalment amoral —ha afirmat Llach—. Som animals sexuats i la natura reparteix com vol les preferències. He vingut gran part de la vida intentant lluitar perquè l’homosexualitat s’accepti. Cada vegada que escric us heu d’empassar un personatge que té la titoleta desviada". "A la novel·la ho fas de forma més refistolada: dius que a un personatge «li ganegen els baixos»", ha dit Bassas. "M’agrada fer servir totes les possibilitats del llenguatge. En comptes d’escriure suavitzar, prefereixo assuavir. I un personatge meu, en lloc de dir vaig venir té el costum de dir vinguí —ha continuat—. Soc així, i no sé si soc a temps de canviar".

Durant l'acte, Llach també ha mostrat la seva indignació perquè les dones no poguessin estudiar medicina fins al segle XIX i per la involució que estem vivint a causa de l'autoritarisme de Donald Trump. "El seu cervell no té res d'intel·lectual, només estratègies perilloses d'empresari", ha advertit poc abans que l'actriu Sílvia Bel llegís una tria de fragments de la novel·la.