BarcelonaL'escriptor polonès Slawomir Mrozek va patir un ictus que li va causar una afàsia, el trastorn del llenguatge que provoca la pèrdua de la facultat per expressar i/o comprendre el llenguatge verbal o escrit. Trobo que no pot haver-hi pitjor càstig per a un escriptor que perdre les paraules, tot i que Mrozek va poder recuperar-se prou i va acabar escrivint la seva autobiografia, Baltasar, amb l'ajuda de la seva logopeda.

Diuen que no ser entès és una de les pitjors sensacions que hom pot sentir. En parla Eider Rodríguez al seu magnífic Material de construcció: com, quan tot s'enfonsa al nostre voltant, trobar la paraula justa ens pot salvar (està editat en català per Edicions del Periscopi i no us el puc recomanar prou).

Però del que no es parla gaire, en sentit invers, és de com resulta d'igualment antipàtic que t'encolomin paraules que no són teves. Com a psicòloga, defenso la importància d'escoltar bé els usuaris, no per fer grans interpretacions del que creiem que els passa, limitar-se a intentar entendre la seva perspectiva i ajudar-los a trobar la pròpia veu.

L'opacitat de la ment

Una vegada vaig col·laborar en un mitjà i, quan em va arribar l'edició impresa, vaig llegir, horroritzada, que m'havien canviat el subjecte d'una frase sense consultar-m'ho. Ara farà un any i encara m'agafa mal de panxa. On jo havia escrit "els formatges" hi havien posat "els làctics que amoroseixen aquest monument". No sé ni per on començar. Soc del parer que menys és més i que, si es pot, sempre és millor utilitzar dues paraules que sis. Què puc dir d'utilitzar monument per referir-se, en nom meu, a una hamburguesa. Però el que em va provocar autèntics terrors nocturns és amorosir, el verb més xaró d'aquesta nostra contrada. Recordo quan –devia tenir sis anys– vaig decidir guarnir la signatura del meu pare en un document important, perquè em semblava que la feia massa senzilla. Va quedar com un cagarro i el meu pare es va enfadar. Doncs això.

Quina és la moral de tot plegat? Escolteu, no doneu mai res per suposat i pregunteu. Tant és si el nostre interlocutor té poca capacitat comunicativa o en té molta: les ments són opaques i mai sabem del cert el que l'altra persona pensa, sent o està volent expressar. Per tant, val més confirmar que anem en la bona direcció en la interpretació que fem del missatge que l'altre ens vol fer arribar, que no pas tenir una escriptora en bucle maleint-el-verb-amorosir-perquè-no-la-representa de per vida.