Si a l'Eclesiastès tot era vanitat, avui el que es porta és la paradoxa. D'aquesta manera, l'energia nuclear es declara verda, els exèrcits intervenen en missió de pau, hi ha un nacionalisme que es diu internacionalista... En la ciència-ficció, la paradoxa és un dels motors principals. Molts dels relats de viatges en el temps estan sustentats damunt un principi de contradicció. L'exemple més conegut és el de qui va al passat per matar el seu avi, acte que implica la inexistència del viatger.

A finals dels anys 50 del segle passat, el novel·lista Alfred Bester va escriure un dels relats més emblemàtics, i potser més narrativament intel·ligents, d'aquesta paradoxa del temps. Es diu Los hombres que mataron a Mahoma, i l'editor, traductor, escriptor i científic Miquel Barceló, recentment desaparegut, el va incloure en la seva edició, magnífica, per cert, de l'antologia Cronopaisajes. Historias de viajes en el tiempo (col. Nova, 2003). El que ve a dir aquest conte, entre moltes altres coses, és que cadascú viatja al seu propi passat i no al d'una altra persona. I que el mateix succeeix amb la memòria i amb l'amor. El passat és un tipus de vanitat; vull dir, ho és la memòria. Oblidar ha estat sempre més veritable, més ambiciós, més audaç. Algú empaitat pels records no deixa de ser un personatge secundari al costat d'un autèntic desconegut.

Des dels temps sumeris en què es va escriure l'Epopeia de Guilgameix, l'heroi era algú que viatjava al més enllà i tornava per fundar una nació. L'heroi modern, però, no té passat, això es veu a totes les pel·lícules de vaquers. N'hi ha prou amb llegir Warlock, d'Oakley Hall (Galaxia Gutenberg, 2009), per comprovar que ara el passat és tan sols col·lectiu, que les històries es narren perquè siguin escoltades per l'altra gent, que tot això sempre és pels altres. El conte de Bester i la novel·la de Hall van aparèixer el mateix any, 1958, i aleshores el passat d'aquests dos autors nord-americans, i el del món occidental, era una guerra mundial i un parell de bombes atòmiques que van commocionar el planeta. És comprensible que alguna gent s'estimés més no tenir temps enrere. Avui a internet això es diu dret a l'oblit i actua com a paradoxa davant la memòria col·lectiva. I a l'inrevés també.

_________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Warlock (Galaxia Gutenberg) d'Oakley Hall a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.