MINÚCIES

Veritats evangèliques

Veritats evangèliques / WIKIPEDIA Zoom

Els Evangelis inventen moltes coses sobre la vida de Crist, en part pel fet que es van escriure molt després de la seva mort, entre els anys 60 i 100, o 110, a partir de llegendes que ja corrien per tot Palestina. Però a tots aquells pobles del nostre país on es fan representacions públiques sobre la seva vida i la passió de Crist s’hi troben adulteracions de les notícies evangèliques, les quals, per molt fictícies o inversemblants que siguin en molts casos -la resurrecció de Llàtzer, el retorn de la vista als cecs, de l’oïda als sords (oh, si hagués trobat jo aquest “fill de l’home” al meu temps!), la virginitat de Maria (conseqüència d’una mala traducció de la Septuaginta grega, encara empitjorada en llatí per sant Jeroni), i més coses-, són les que són per als creients, i així s’haurien de presentar.

El cas més greu de corrupció de la veritat evangèlica en aquestes representacions és el fet de situar la mort de Jesús quan és de nit. No va ser així, sempre segons els Evangelis sinòptics. Jesús va anar a Jerusalem l’any 33 (llavors a Palestina encara no es comptaven els anys d’aquesta manera, sinó a la romana) per celebrar-hi la pasqua jueva. Prèviament, havia passat pel temple per desfer les parades dels mercaders i canvistes que hi havia a l’entrada, imprescindibles per aconseguir els animals per al sacrifici i els diners jueus per comprar-los.

Després del sopar pasqual (dijous per a nosaltres, no en el calendari hebreu d’ahir i d’avui) va passar unes quantes hores al Mont de les Oliveres, fora muralles, per pregar amb els deixebles: dotze és un número simbòlic. Allà va ser detingut, no pels romans -com se sol veure a les nostres Passions- sinó pels guardians del temple, jueus. Llavors, a hores petites, va ser portat davant Ponç Pilat, l’autoritat romana. I, per molt inversemblant que sembli, a les 9 del matí de l’endemà, divendres, ja era penjat a la creu. ¿Va passar tot plegat en una sola nit?

Va entrar en agonia a les dotze del migdia, és a dir, a l’hora sexta romana, i va morir, segons tots els evangelistes que narren la Passió, a l’hora nona romana, és a dir, a les tres de la tarda. Per això els evangelis diuen que llavors es van produir tremolors a la terra i es va fer una enorme obscuritat. No podia fer-se fosc a les nou del vespre, perquè la pasqua sempre coincideix amb el pas de l’hivern a la primavera, com encara ho fem nosaltres, segons una tradició cristiana d’arrels jueves. A les nou del vespre ja és fosc, i això no és cap prodigi.

Hi ha més coses: se’n podria fer una colla d’articles. Però ho deixem aquí: posats a representar els últims dies de la vida de Jesús, no estaria de més cenyir-se al que diuen les fonts ortodoxes.