UN TAST DE CATALÀ

Tres tastos sucosos dels canvis al DIEC2 del maig del 2020

A l’espera que aparegui un diccionari fet de cap i de nou amb noves metodologies –aprofitant la via oberta pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) sota la direcció de Joaquim Rafel i Fontanals–, el DIEC2 es va actualitzant periòdicament. La periodicitat ha pujat de freqüència (de biennal a anual) –mantenint la seva modèlica transparència– d’ençà que la Comissió de Lexicografia (CdL) la presideix Josep Martines. És un esforç lloable en temps de recursos humans i econòmics migrats. Aquí em centraré en canvis que en algun cas poden alimentar la crítica (és una mica la meva feina), però vull deixar clar que la feina global d’aquesta CdL mereix una nota alta.

‘Empoderar’ i ‘empoderament’. Finalment, ja tenim els dos mots més de moda entre els polítics progressistes al DIEC2. És el final d’un viacrucis que va arrencar fa 18 anys. I no va ser fins a finals del 2019 que el Consell Supervisor del Termcat (CST) va deixar de defensar les formes apoderar i apoderament per traduir al català els termes anglesos empower i empowerment. Mentre alguns grans mitjans veien inviable aquesta proposta i utilitzaven les formes que ara entren al DIEC2, el CST mantenia que empoderar no era necessari i adequat si ja teníem apoderar. Durant 18 anys, doncs, va ser insensible a l’argument que, precisament perquè apoderar ja existia i tenia altres significats, era molt més eficaç comunicativament empoderar. Tant de temps per veure la llum –amb la consegüent dualitat desconcertant– només s’explica per la feble influència de comunicadors connectats amb l’ús davant filòlegs erudits massa tancats en el seu món. Però la novetat no acaba aquí, perquè la CdL modifica de facto la decisió –del tot qüestionable– del CST de mantenir com a sinònims igual de vàlids apoderar i apoderament. Al DIEC2 només empoderar i empoderament tindran el nou sentit. El seny s’imposa. Hem d’aconseguir que no trigui tant a fer-ho, i que les formes desestimades desapareguin del Termcat.

‘Massa’ i ‘gaire’. Una novetat important del DIEC2 és l’accepció 1.2 i 2.3 de l’entrada massa: “En oracions de sentit negatiu, gaire”, amb els exemples “No hi ha massa feina: més aviat hi ha calma” i “Últimament no ens veiem massa”. Les noves accepcions reflecteixen un ús molt arrelat, però plantegen un doble problema. D’una banda, fan gaire –un mot ja molt poc usat– prescindible. I, de l’altra, fan que massa tingui un sentit dual en certes frases que crea certa ambigüitat. En efecte, massa també pot mantenir el seu sentit bàsic –“en grau excessiu”– en frases negatives, tal com es veu en aquesta mateixa entrada amb l’exemple d’1.1 “No beguis massa aigua, que et farà mal”. Així doncs, quan abans li deia a algú “No mengis massa”, normativament li estava dient que no mengés més del compte. (Si li volia dir que mengés poc, li havia de dir “No mengis gaire”.) Ara, també normativament, tant li puc estar dient que mengi poc com que no mengi més del compte. L’ambigüitat és consubstancial a la llengua però, en aquest cas, potser no era mala idea reduir-la fent alhora necessari el mot gaire. I resulta rellevant el que diu en aquest sentit la GIEC (pàg. 1304): “El quantitatiu massa no sol usar-se en contextos negatius, ja que amb aquest valor s’empra generalment el quantitatiu negatiu gaire.” [Una descripció, tot sigui dit, que sembla que respongui més a un desig que a una realitat.] I afegeix després: “En els parlars en què gaire ha perdut vitalitat [tortosí i valencià], sí que és normal que massa i molt quedin afectats per la negació i presentin, per tant, el significat de gaire". Acabem, doncs, amb la impressió que les noves accepcions de massa tenen una matisació dialectal, i que obviant-la –com fa per norma el DIEC2– passa a ser encara més precària la ja escassa vitalitat de gaire.

‘Maleducat’. No fa gaire vaig lamentar que l’Optimot de vegades argumentés tan poc la difusió de la norma. En seria un exemple, fins fa molt poc, la fitxa 7338/2: “A diferència de determinats adjectius compostos, com ara malcriat, malcriada, que s’escriuen amb els dos components aglutinats, l’expressió mal educat, mal educada, que significa ‘que té mala educació’, s’escriu amb els dos termes separats. Per exemple: El teu company de feina és un mal educat (i no El teu company de feina és un maleducat )”. Amb l’admissió ara al DIEC2 del mot maleducat, l’Optimot l’ha substituïda per la fitxa 7338/4: “L’adjectiu maleducat significa ‘que és groller o inoportú’. S’escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l’adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple: És un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l’altra ”. Potser l’Optimot troba més fàcil argumentar la norma quan és convincent.