UN TAST DE CATALÀ

“Tornaràs a escoltar com abans”

El lema del títol el sentim gairebé cada dia a TV3, en hora de gran audiència, des de fa unes setmanes. L’anunci comença preguntant-te “si escoltes bé” i t’acaba assegurant que si vas als seus centres d’audició -n’hi ha a tot el món- “tornaràs a escoltar com abans”. La distinció entre escoltar (fer atenció a uns sons) i sentir (ser capaç de percebre’ls) és -o era- indiscutible en català, i del tot boirosa en castellà. De fet, la RAE admet l’ús creuat d’es cuchar i oír, un ús avalat per bons autors hispanoamericans. Però mantenir clarament la distinció en català -com es manté en anglès entre to listen i to hear - no només respon a l’ús genuí sinó que evita confusions i malentesos. Dir “No t’escolto” pel mòbil en lloc de “No et sento” pot ser motiu per trencar una relació.

A més, la pèrdua de sentir com a verb de percepció també comporta que es perdi un hi quan se’n fa un ús intransitiu. Si parlem d’audició, hem de dir “Tornaràs a sentir-hi com abans”. Així doncs, el lema que TV3 escampa diàriament fa un mal central a la identitat de la llengua: a allò que la fa diferent del castellà.

Arribats aquí és inevitable preguntar-se si un mitjà públic que té, entre les seves missions primordials, normalitzar la llengua, s’ha de resignar a posar el seu enorme potencial al servei de destruir-la només perquè un client paga. ¿Ningú el pot convèncer que l’eficàcia del seu missatge en l’audiència de TV3 canvia del tot si mostra respecte o menyspreu pel català? ¿Es parla amb l’anunciant abans de passar aquests anuncis? ¿Tan sorda a arguments tan forts pot ser una multinacional de l’audició?

L’audiència de TV3 ja es resigna estoicament a sentir com advocats de prestigi demanen que “els callin la boca”, per citar un disbarat sentit i repetit fa poc. Però la llengua d’un anunci no s’improvisa: és la feina d’uns professionals. I el problema, no cal dir-ho, no és dels lingüistes, sinó de criteris empresarials: de no entendre que una de les coses que TV3 no es pot vendre és un mínim de qualitat, de dignitat, lingüística.