L’ESCUMA DE LES LLETRES

Síria a Barcelona

Aquest dimecres passat va tenir lloc al Centre Cívic La Sedeta el recital poètico-musical Trobada amb la literatura siriana. De la mà de la coneguda actriu Mònica Van Campen, que va recitar textos traduïts d’autors sirians, el públic va gaudir també del músic marroquí Aziz Khodari, establert a casa nostra des del 2000, que va interpretar diverses cançons, i de la participació del poeta refugiat sirià Nethkal Kalawi. Ell va recitar poemes propis en àrab (acompanyats de la traducció catalana en paral·lel, llegida per Mònica Van Campen). Kalawi té 28 anys i ja fa 10 mesos que viu a Barcelona. Abans va passar un any a Grècia en un camp de refugiats. La seva poesia parla de la vida dels refugiats als camps i de l’experiència de l’exili en general. Ara mateix està preparant una edició trilingüe (àrab, anglès, català) dels seus poemes. La literatura àrab ens arriba a tongades, a batzegades. A part del Nobel Naguib Mahfuz, va haver-hi una època en què va estar molt de moda Tahar Ben Jelloun. Però costa agafar una certa continuïtat en l’intercanvi literari i cultural. L’activitat del Centre Cívic La Sedeta, en aquest sentit, és exemplar. Està especialitzat en l’acostament de la cultura àrab a la catalana i cada any programa recitals i propostes artístiques amb una nació àrab convidada.

Un acostament a l’àrab

Hi ha hagut anys dedicats a Palestina, d’altres a Algèria, Tunísia, el Marroc... Enguany és Síria. Dimecres passat va tenir lloc aquest experiment artístic siriano-català que, com tantes altres propostes d’aquesta mena, intenta fer un pont de cultures. Aquest cop, però, té el component de solidaritat amb Síria i la seva literatura, en aquests moments tan terribles que està passant. I ens dona ocasió de conèixer, encara que sigui externament, els elements d’una literatura rica i antiga, moderna i tradicional, mediterrània, com la nostra. De gran interès, qui no es vulgui perdre el recital encara podrà veure’l, en una única actuació, el 14 de juny a les 20 hores al bar Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80).

És una llàstima que iniciatives com aquesta siguin prou desconegudes pel públic general. Són importants perquè ajuden a mantenir els ulls i la ment oberts davant el bombardeig d’informació contradictòria que ens arriba sobre el món àrab.