UN TAST DE CATALÀ

Recuperem significats de rebot, de retruc i de retop

Quan alguna cosa es produeix com a conseqüència d’una altra -normalment sense buscar-la ni preveure-la-, en català disposem de tres locucions per expressar-ho: de rebot, de retop i de retruc. El DIEC2 avala aquesta sinonímia fent-les equivaler a l’adverbi indirectament : “Això perjudicarà el meu soci i de rebot / de retop / de retruc a mi”. El castellà només té de rebote, i seria una llàstima que això fes caure en desús -com sol passar en aquests casos- de retop i de retruc.

I, ja posats a no perdre res, explorem (i recuperem) significats dels tres verbs dels quals provenen: rebotar, retrucar i retopar. La primera sorpresa és que rebotar -excepte en el sentit que té en bàsquet- es considera forma secundària de rebotre, que jo només tinc viu en el sentit de llançar un cosa enrabiat: “Vaig rebotre el telèfon contra la taula”. Per a mi -i crec que per a una gran majoria- la pilota no rebot (ni tampoc bot ) sinó que rebota (i bota ). El DIEC, en canvi, recull i prioritza les primeres formes. I fent-ho contradiu la Neoloteca del Termcat, que només entra -amb aquest sentit- rebotar.

Retrucar té el significat bàsic de donar cops repetits, però també un sentit més lúdic en l’argot del billar (“anar a xocar, una bola, contra la mateixa bola que l’ha impel·lit, després d’haver-se’n separat”) i en un joc de cartes. De fet, truc -a més de ser un cop (prové del so que fan dues coses quan piquen entre elles) i un recurs enginyós (com els trucs dels mags)- és també el nom d’una bola de fusta, o vori, per jugar a billar o a bitlles.

De retopar l’únic sentit que recull el DIEC és “un cos que ve de topar amb una cosa, topar amb una altra”, però jo tinc viu “No em retopis!” o “Sempre em retopa”, en què retopar vol dir replicar contradient. Ho diu la meva mare, que és de Cassà de la Selva, i ho recull el DCVB com a ús de l’Empordà. I, per acabar, caldria recuperar l’expressió “No té retop”, que vol dir que és irrebatible, i pot ser un bon equivalent de “No tiene vuelta de hoja ”.