AIXÒ NO CAL DIR-HO

Pregunta-li al diable

Pregunta-li al diable Zoom

Ja vam parlar del jove Parzival fa unes setmanes. Sobre aquest personatge recau l’estigma de la pregunta que no es fa. Això li passa quan arriba al castell del rei Pescador, que viu ferit enmig d’un paratge desolat dins del bosc (és La terra gastada del poeta TS Eliot). De nit, en companyia del rei i d’altres cortesans, Parzival és testimoni d’una silenciosa processó de dones, una de les quals porta un grial. Se sent molt intrigat perquè sap què passa, però reprimeix el seu instint i no gosa dir-ho a ningú, ja que quan el van fer cavaller l’havien advertit que de cap manera no es pot ser indiscret. Si hagués preguntat llavors (i la pregunta adient era: a qui serveix el grial), el rei s’hauria guarit de la seva ferida. Tot seguit, Parzival es veu de sobte tot sol al castell, i al món, i l’única escapatòria que té d’aquesta presó feta de no-res és tornar a trobar el grial.

Preguntar obertament, però, mai no ho podria fer, Parzival, perquè a l’instant es desbarataria la seva condició de cavaller i el sentit de la seva vida. Li calia allò que tantes vegades ens manca, un intermediari, un interlocutor del qual refiar-se. Això es veu llegint el conte d’ Els tres cabells d’or del diable. Surt als llibres dels germans Grimm i també està editat per separat. Aquí, el protagonista és un jove llenyataire (un altre habitant del bosc), que així mateix viatja per camins desconeguts. Es dirigeix a l’infern, a la recerca d’una cosa que existeix (els tres cabells d’or del diable) però l’existència de la qual és molt difícil de demostrar si no és obtenint-la. En el viatge d’anada, aquest jove es troba tres persones (sempre és el tres), que li fan preguntes i que ell resoldrà de tornada. Quan arriba a la casa del diable, evidentment li roba els tres cabells d’or, i obté la resposta a les tres qüestions. Però com se’n surt? Mitjançant la dona del diable, que en veure’l tan jove s’entendreix i el protegeix, de manera que ella es fa càrrec de tot. El rei Pescador i el diable són el mateix personatge. Les no preguntes són també les mateixes. Però el llenyataire ha estat més audaç que el cavaller. Un cavaller no té por de res excepte de si mateix.