HE LLEGIT NO SÉ ON

No t’ho prenguis a la lleugera

No t’ho prenguis a la lleugera / JEREMY O’DONNELL / GETTY IMAGES Zoom

Un llançament conjunt per reivindicar l’obra de Stephen King

Tinc una conversa pendent amb els meus prejudicis. No tenen criteri (òbviament: per això són prejudicis). Resulta que un dels llibres de la meva biblioteca més subratllats, rebregats i recomanats a terceres persones és On writing, de Stephen King, tant en la versió original en anglès com en la traducció castellana, Mientras escribo, publicada per Plaza & Janés. El trobo un assaig esplèndid sobre el meu tema preferit: el com i el perquè de l’ofici d’escriure. Llegint-lo i gaudint-ne, em sembla evident que King és un narrador fora de sèrie. En canvi, confesso que no he llegit cap de les seves novel·les. El que em tira enrere no és tant l’etiqueta d’autor comercial -que em temo que també- com el gènere. Amb la boca petita, esgrimeixo l’únic argument atenuant que se m’acut: el terror em fa por (òbviament: per això és terror).

Dues editorials catalanes s’han posat d’acord ara i aquí per reivindicar Stephen King i fer passar vergonya als qui el menyspreen sense haver-lo llegit. N’han preparat un llançament conjunt per a aquest inici de tardor: L’Altra Editorial ens ofereix Escriure, una traducció al català d’On writing a càrrec de Martí Sales; i Males Herbes planta a les taules de novetats el primer llibre de contes de l’autor, Torn de nit, amb traducció de Ferran Ràfols.

“Quan llegim històries de terror, no creiem del tot el que llegim -diu Stephen King al pròleg de Torn de nit -. No creiem en vampirs, en homes llop, ni en camions que tot d’una arrenquen i es condueixen sols. Els terrors en què creiem de debò són els que apareixen a les obres de Dostoievski, Albee i MacDonald: l’odi, l’alienació, la possibilitat d’envellir sense que ningú t’estimi o la d’haver de sortir a un món hostil sobre les cames inestables de l’adolescència”. L’atractiu dels relats de por de totes les èpoques, diu King, “prové del fet que ens serveixen com a assaig de la nostra mort”.

Omplir una pàgina en blanc és sempre un repte seriós

A Escriure, el mestre del terror ens dona un consell que veig extrapolable a qualsevol ofici vocacional: “Pots prendre’t l’escriptura amb nervis, excitació, esperança o fins i tot desesperació (quan et sembla que mai podràs posar a la pàgina el que tens al cap o al cor). Pots encarar-t’hi amb els punys preparats i els ulls mig tancats, a punt per estomacar-te amb qui faci falta. Pots fer-ho perquè vols que la teva nòvia es casi amb tu o perquè vols canviar el món. Pren-t’ho com vulguis, però no a la lleugera. Deixa’m que ho torni a dir: no et prenguis la pàgina en blanc a la lleugera”.

L’alcohol contra la indiferència dels planetes davant el dolor

Escriure pot ser una manera de combatre les pors. N’hi ha d’altres, com abocar-se a la beguda. “L’alcohol va ser creat per poder suportar el buit de l’univers, el balanceig dels planetes, la seva rotació impertorbable a l’espai, la seva silenciosa indiferència davant del nostre dolor”. Ho diu Marguerite Duras (1914-1996) a La vida material, un llibre en què l’escriptora parla i Jérôme Beaujour converteix el discurs oral en textos. L’ha publicat Club Editor, amb traducció de David Ilig. Duras les deixa anar amb la tranquil·litat de qui avui pensa això però demà pot pensar allò. “No arrossego la llosa del pensament totalitari, és a dir, definitiu. He evitat aquesta nafra”.

Són ben lúcides, les observacions durasianes. “Ja és tard, a la vida, quan treus certes lliçons del que has viscut -diu-. Quan t’atreveixes a reconèixer-ho, vull dir, i a escriure-ho. Per exemple, només a posteriori descobreixes que el sentiment de felicitat que experimentaves amb un home no provava necessàriament l’amor que senties per ell”.