OBRO FIL
TINA VALLÈS

No ens aturem del tot

Llibreries i biblioteques tancades i les xarxes més plenes que mai de recomanacions literàries, a veure qui ho entén. Llibres per al confinament, vídeos de lectures de poemes, llistes de títols per als petits de casa, lectures de contes, monòlegs teatrals escrits expressament per a l’ocasió, tot el sector cultural intentant no deixar de fer soroll per recordar a la població que som aquí.

És la desesperació de veure venir una crisi, de veure’n venir una altra. Sabem que no som els únics que les passarem magres, i ens fem càrrec que hi ha coses més importants que la cultura quan està en joc la salut no ja de tot el país sinó del planeta sencer, però estem tan avesats a viure sempre penjant d’un fil que de seguida que detectem la primera engruna de perill traiem tota l’artilleria i comencem a disparar. Som així i per això anem sobrevivint, per tossuderia, per aquella mena d’entusiasme per la feina que fem que segons quin dia ens sembla incomprensible i segons quin altre és pura gasolina per tirar endavant.

Els del llibre ens reinventem des que tenim coneixement, i ho tornarem a fer tants cops com calgui. Però som conscients que n’hi haurà que es quedaran pel camí, com ha passat altres vegades, i per això comencem a parar la xarxa des d’ara mateix encara que això faci que ens titllin d’alarmistes. Hi ha gent que ja ha perdut la feina. ¿Els hem d’atabalar amb les últimes novetats editorials? Hi ha gent que la perdrà aviat. ¿Han de comprar llibres, ara? Si hi pensem fredament, el confinament no farà nous lectors, més aviat se’n perdran, com va passar a l’octubre del 2017, que la gent preocupada no es pot concentrar en llegir.

No és que perilli Sant Jordi, no parlem de perdre’ns una celebració. És que ara, a primers de març, ja començaria a engegar la maquinària de cara al 23 d’abril i editors i llibreters ja ho tindrien gairebé tot a punt, que Sant Jordi no és només un dia, que fa mesos que el preparem entre tots els del sector perquè ens hi juguem molt. Per això, encara que sembli un contrasentit, hem de continuar mirant endavant i recomanant llibres tot i que les llibreries estiguin tancades. És la nostra feina, anar sembrant per quan tornin els lectors i recuperin les ganes de llegir, anar regant perquè quan obrin les llibreries tothom qui pugui hi entri i hi compri, que els que llegien tornaran a llegir, ens ho hem de mirar així. Costarà tornar a arrencar, per això no ens aturem del tot, encara que potser costi trobar-hi el sentit.