L’ESCUMA DE LES LLETRES

Llibres ‘conyàs’?

Isabel Sucunza, que exerceix l’ofici de risc de llibretera, al seu article “Hàbits lectors”, publicat a Elnacional.cat el 22 de gener passat, criticava les generalitzacions absurdes que fomentaven informes com ara el Baròmetre d’hàbits de lectura i de compra de llibres, acabat de publicar per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Fixeu-vos en un dels paràgrafs d’Isabel Sucunza: “No és que la gent no llegeixi perquè els llibres exigeixin concentració i recolliment, és que la gent no llegeix perquè, en pensar això que nosaltres mateixos, els que sí que llegim, els diem, pensa que els llibres són un conyàs i que la lectura suposa una frenada del ritme vital que no tothom es pot permetre…” Hi estem totalment d’acord. Però això és la guerra. Què podem fer per no comunicar aquesta imatge falsa que el llibre et “frena el ritme vital”? I quan diem llibre volem dir lectura. Des d’aquí ho repetim un cop i un altre: es tracta d’imposar modes. I aquí, la indústria és totpoderosa.

Què me’n dieu dels audiollibres?

Ara mateix s’està publicitant amb una gran disposició de mitjans (cosa que implica, òbviament, una gran inversió econòmica) una nova aplicació que et permet accedir als “audiollibres”. L’anunci et mostra gent fent fúting que en comptes d’escoltar música “escolta” una novel·la. L’empresa es diu Storytel i et regala catorze dies gratis de “lectures” escoltades. El fons de què disposa és espectacular i en tots els gèneres. Són provatures de la indústria de l’entreteniment i, en el fons, són com les botigues que s’obren al centre de Barcelona: inversió inicial, tres mesos per veure si funciona i, si no, tancat i barrat, amb assumpció de pèrdues que, d’altra banda, ja estaven previstes. Storytel t’ofereix com a nou un producte que és més vell que l’anar a peu, tal com se sol dir. I intenten penetrar en un mercat tradicionalment impermeable a aquest suport com és l’espanyol, on sempre ha fracassat (al contrari de països com França i Alemanya, de llarga tradició en aquest aspecte). Tornant a Isabel Sucunza, aquesta gent et comuniquen que davant el “ conyàs ” que és llegir un llibre, t’ofereixen una alternativa moderna (ei, és una apli!) a la lectura “tradicional”. Què pots fer-hi? La guerra?