28/01/2017

L’habitació dels llibres prohibits

2 min

La podeu trobar a la Fundació Blueproject. Més que en una habitació sembla com si penetressis en un d’aquests armaris màgics, que t’obren pas a un altre món. Es tracta d’un cubicle quadrat de fusta solemnement folrat de llibres, tots iguals, de dalt a baix. Segons com, l’aspecte és el d’una mena de columbari on et pots acostar a llegir el nom de les cendres del mort. O sigui, dels llibres. N’hi ha a la vora de 200 que en un moment o altre de la humanitat han estat censurats o prohibits. Per entrar a l’habitació t’has de descalçar. El terra és flonjo. T’hi pots asseure, o hi pots jeure, amb un dels llibres que t’ofereixen a la mà, i reflexionar sobre la qüestió.

L’autora, Alicia Framis (Barcelona, 1967), diu que, més que destacar el simbolisme, del que es tracta és que els visitants que hi coincideixin interaccionin. No amb els llibres, sinó entre ells. Complicat. I difícil, no obrir la boca i no dir una banalitat sobre la qüestió. D’acord, ja se n’ha parlat molt, però és com quan et venen amb la història que, de la Guerra Civil, ja se n’ha parlat massa. Mentida. Mai no se’n parlarà prou. Almenys, mentre no es pugui fer justícia fins al final. Amb la censura, amb els llibres censurats, igual. Mai no se’n parlarà prou perquè, a part del terror que comporta, parlar-ne ofereix la possibilitat de mostrar un cop més el grau fins on pot arribar l’estupidesa humana. I aquesta qüestió es renova contínuament.

‘El Quixot’, prohibit

‘El Quixot’, prohibit ¿O no és estupidesa, per exemple, saber que, encara el 1981, per exemple, es va prohibir El Quixot a Xile perquè segons la junta militar “fomentava la llibertat individual i atacava l’autoritat”? Tot el nostre suport, doncs, a la proposta estètico-simbòlica de Framis. Que sense voler et deixa amb un petit pòsit de malenconia, perquè tot just néixer ja és obsoleta: un pot estar més o menys d’acord amb el llibre en suport digital, però el que queda clar és que avui en dia, gràcies a això -i a la xarxa, en general-, és impossible destruir-ne o censurar-ne cap. Per això, el que directament s’està atacant és el llibre, com a suport de transmissió de plaer, de coneixements, etc. Aviat caldrà L’habitació del llibre (el que sigui) prohibit. Ni que sigui, doncs, per nostàlgia, val la pena acostar-se a la Blueproject, al carrer Princesa de Barcelona. Fins al 14 de maig.

stats