MINÚCIES

Cultura policial

Cultura policial / FIRMA FOTO Zoom

A l’últim examen de cultura general que van passar els aspirants a formar part de la Guàrdia Urbana, examen prescriptiu i eliminatori, les preguntes van ser, en termes generals, un veritable disbarat. Una pregunta deia: ¿Qui és l’escriptor de l’obra It? Com en la resta de les preguntes, hi havia quatre respostes possibles. En aquest cas, la correcta era: Stephen King. Però ens preguntem: ¿quina importància té, per ser guàrdia urbà, saber una cosa així? Ni tan sols preguntar qui és l’autor de l’obra El marxant de Venècia - que forma part del temari cultural per als mossos d’esquadra, que és més correcte- té cap importància per ser agent de l’ordre públic.

Pregunta tercera: ¿Quins d’aquests països fan frontera amb el Brasil? Comentari nostre: ¿És que la guàrdia urbana haurà d’anar mai a treballar a les fronteres del Brasil amb Xile i Equador? No. Han de treballar a la ciutat de Barcelona. Deia després la pregunta número 4: ¿Qui és el guanyador de la 4ª edició del Premi Llibres Anagrama de novel·la en català 2019, amb l’obra Canto jo i la muntanya balla? (Per cert: la novel·la s’hauria d’intitular Jo canto i la muntanya balla : subjecte, verb i predicat, com aconsellava Josep Pla.) ¿Importa gaire? ¿És un clàssic català? ¿Per què no preguntaven qui és l’autor (autora, per cert) de La plaça del Diamant, que forma part de la cultura mitjana del país i passa al barri de Gràcia? La número 7 deia: ¿Què ha fet possible Katie Bouman? Doncs la primera fotografia d’un forat negre. ¿No hauria estat prova de més cultura saber què és un “forat negre”, o qui és l’autor de la teoria de la relativitat? Sens dubte. L’última preguntava pels noms dels personatges històrics representats a les estàtues que flanquegen l’edifici de l’Ajuntament. La pregunta, també, per cert, era de molt escassa coherència gramatical: “Nom de les dues estàtues...” (?!) Si els candidats sabien que representen Jaume I i Joan Fiveller, ¡bingo! ¿No hauria estat millor, i prova de més cultura, saber qui era Fiveller, ell mateix?

Ja ho veieu: tot plegat, un disbarat enorme. ¿Pregunten mai als metges, als exàmens dificilíssims del MIR, bajanades d’aquest ordre? No. Els pregunten coses relatives al servei que hauran d’exercir. I així és com van quedar moltes places desertes del cos de la Guàrdia Urbana.