UN TAST DE CATALÀ

Allà (hi) va conèixer la que seria la seva esposa

Els que ens dediquem a editar i corregir textos som dolorosament conscients de la forta apronòmia que pateixen. Entenent per apronòmia -neologisme inventat pel lingüista Marià Pou- l’alarmant tendència a prescindir dels pronoms en i hi on no se’n pot prescindir. Però la inseguretat que crea l’apronòmia empeny els més obsedits per escriure bé a la hiperpronòmia. I diria que pequen d’aquest últim mal unes construccions que cada vegada em trobo més: “Va anar a viure a Y i allà hi va conèixer Z”. Si no vaig errat, caldria haver escrit “...i allà va conèixer Z” (i també seria possible “...i hi va conèixer Z”). Intento explicar-ho.

D’entrada, per si algun lector m’ho retreu, vull deixar clar que aquest allà podria ser allí. La diferència entre aquests dos adverbis de lloc és subtil o inexistent en alguns parlars i en d’altres -els de més pes demogràfic- l’única forma col·loquial viva és allà. L’ús indistint d’ allà i allí no és mai, doncs, una incorrecció. Sigui com sigui, quan allà (o allí ) encapçala la frase com a locatiu anafòric (referit a un locatiu previ) no sembla que hagi de ser doblat amb un pronom hi. Us en poso dos exemples trets de la Bíblia:“Abraham havia comprat aquest camp als hitites. Allà va ser enterrat amb la seva muller Sara”, “Jacob [...] es dirigí cap a les terres d’orient. Allà va veure un pou”. I un tret de La plaça del Diamant : “Vam entrar al Monumental a fer el vermut i menjar popets. Allà va trobar en Cintet”.

Per què alguns escriptors, per por d’equivocar-se, acaben posant un hi innecessari darrere aquests allà? El motiu té a veure amb el fet que aquests allà precedeixen el verb. Sempre que un locatiu regit pel verb es desplaça a la seva esquerra (el precedeix) el pronom hi és imprescindible. Són del tot correctes les frases “En aquest camp hi van enterrar Abraham” i “Al Monumental hi va trobar en Cintet”. I, de fet, si “En aquest camp” i “Al Monumental” són informació nova (no n’hem parlat abans) el pronom hi passa a ser imprescindible.

No és del tot clar que enterrar algú o trobar algú regeixin un locatiu (però sí que hi van molt associats). En canvi, amb conèixer algú o veure una cosa el locatiu és purament circumstancial. Com menys important sigui en una frase un locatiu avantposat (ja sigui perquè és informació coneguda o bé perquè és circumstancial) menys sentit té posar-hi un hi després. I el fet que aquests allà siguin anafòrics (es refereixin a un locatiu del qual acabem de parlar) fa que sigui innecessari -i gosaria dir que inadequat- posar-hi un hi després.