Crítica
JOAQUIM ARMENGOL

La fantasia creadora de Gianni Rodari

'Escola de fantasia' de Gianni Rodari. Blackie Books Traducció de Bel Olid. 144 pàg. / 15,90 €

La fantasia creadora De Gianni Rodari / MANOLO GARCIA Zoom

Escoltant les opinions que habiten les tertúlies d’experts en llibres o llegint els suplements culturals d’alguns diaris és obvi que la literatura infantil i per a joves és tractada -sovint ni això-, com un gènere menor. Blackie Books va publicar, el 2011, un meravellós volum que recull una ambiciosa antologia dels contes de Gianni Rodari, un llibràs excel·lent que porta per títol Libro de la fantasía. Ara publica Escola de fantasia, un recull extraordinari d’assajos ple de reflexions que posa l’atenció en l’educació per a mestres, pares i nens.

Veient el que reclamava Rodari als anys 70 i l’ambivalent estat actual de l’educació, sembla que el temps, granític, s’hagi anquilosat. Òbviament s’ha avançat per alguna banda, però l’essencial sembla haver estat arraconat intencionadament. Aquesta essència, segons Rodari, és ben simple: cal renovar l’educació a través de la imaginació, que és la que crea i transforma. És la imaginació la que ha d’ocupar un lloc preeminent en l’educació i l’ensenyament. I si algú es pensa que no en té que no es preocupi, perquè la creativitat pot aprendre’s perfectament i, per tant, ensenyar-se. I mai deixar de banda, senyors buròcrates de la llei, que el concret, en educació, és el nen i no pas el projecte educatiu, la tècnica didàctica en si o el programa acadèmic. Parlem, per tant, de llibertat, de joc creatiu, d’incorporar novetats de tot tipus, per fer de l’escola un lloc que faci contents els alumnes d’anar-hi.

Totes aquestes idees i reflexions les trobareu a Escola de fantasia, aquest recull d’assajos fonamentat en tres parts. A la primera, Ensenyar a aprendre, Rodari desplega la seva sensacional ironia, sempre positiva, parlant tant del nen com de la indústria al seu servei, la televisió, la literatura infantil, dels joves-adults, d’allò que els nens ensenyen als grans, del diàleg entre pares i fills, del riure i la passió; sempre d’una manera amena i divertida, mai paternalista o tibada, com podem comprovar a Nou maneres d’ensenyar els nens a odiar la lectura.

Abandonar el rol passiu

Aprendre a ensenyar, la segona part, és una mirada que aprofundeix en el món de l’educació i que va dirigida a crear una escola diferent. Aquí Rodari exposa el paper fonamental de l’infant com a creador, productor i investigador, en comptes del rol tradicional passiu de sempre; o sigui, l’aposta per la fantasia creadora i una imaginació productiva que no exclou ningú. També argumenta sobre la importància de la llengua, i amb humor ens parla d’aquell professorat al·lèrgic als pares, d’un munt de coses difícils però necessàries. En la tercera part, que porta per títol Imaginar, Rodari evoca el món literari i el joc líric, la trobada amb la lectura, la importància dels contes per imaginar, ensenyant estratègies i històries per riure, per divertir-nos mentre eduquem; i dedica un apartat fonamental als nens i la poesia, així com al fet d’escriure per a ells, com el magnífic autor infantil que era.

Com podreu comprovar, Escola de fantasia és un cant a la passió i a la imaginació, a la capacitat de resistència i de revolta, a la voluntat d’acció i de compromís, a la valentia de somiar en gran, de poder canviar el món per millorar-lo. Dit d’una altra manera, que una vida sense passió no és digna. I tot, com diu el mateix Rodari, comença amb cada nen, perquè cada nen cal veure’l i acceptar-lo com un fet nou, amb el qual el món recomença des del principi. ¿No és aquesta la idea principal que haurien d’ensenyar els manuals d’educació i els tractats de pedagogia i didàctica?