SantanderL'escriptora Ana María Moix creu que el món de la cultura està en crisi des de fa 30 anys perquè "s'ha abaixat els pantalons" davant el món dels diners i el que mana és "el senyor de la calculadora", mentre a l'intel·lectual se li ha "tapat la boca" amb xifres de vendes i subvencions. "Ara tota la culpa la té la crisi econòmica, que, sí, és brutal, però la crisi del món cultural ve de l'època de l'abundància", ha opinat avui aquesta assagista, narradora, traductora, poeta i editora a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), on dirigeix el taller 'Detrás del telón'.

Ana María Moix recorrerà la seva obra al costat dels seus alumnes però tenint en compte que considera que els escriptors "són molt pesats parlant dels seus textos", ha preferit recórrer a altres per explicar-la, a aquells que han marcat la seva escriptura i la seva forma de concebre la literatura i la vida.

Aquestes influències van des de les clàssiques Katherine Mansfield o Carson MacCullers, que ha elegit pels seus contes, a la poeta argentina Alejandra Pizarnik, passant pels intel·lectuals de la 'gauche divine' de la Barcelona dels setanta.

Una crisi que arrenca en l'abundància

Per a Moix, aquest "lamentable estat de coses" que es va imposar ja en els vuitanta ha estat "nefast" per al món de la cultura, que "s'ha abaixat els pantalons davant el món dels diners". "Aquest senyor de la calculadora és el que avui mana a les editorials, als museus, en les sales d'exposicions, a tot el món de la cultura. El responsable ja no és un editor ni un director artístic, és un financer", ha afirmat.

Segons el seu parer, fa temps que s'havia d'haver reaccionat davant aquest panorama però el que ha succeït és que a "la gent amb més veu li ha anat bé". "Ara quan els comenci a anar malament, suposo que passarà alguna cosa", ha aventurat.

Creu que el paper de l'intel·lectual s'ha devaluat perquè se li ha "tapat la boca" amb xifres de vendes i amb subvencions encara que considera que "afortunadament" hi ha excepcions. Això no obstant ha postil·lat que "José Luis Sampedros n'hi ha molt pocs".