BarcelonaDes que va debutar amb Una noche con Sabrina Love el 1998, als 28 anys, Pedro Mairal ha convertit el desig sexual -i com aquest interfereix sovint en vides establertes, fins i tot un pèl monòtones- en un dels temes centrals de la seva narrativa. Fa tres anys, La uruguaya (Libros del Asteroide, 2016) va donar embranzida comercial i repercussió crítica a la trajectòria de l’argentí. Mentre els lectors esperen l’adaptació cinematogràfica d’aquella novel·la breu -que comptarà amb una cançó de Jorge Drexler-, Mairal ha reunit tota la narrativa breu a Breves amores eternos (Destino, 2019), que inclou Hoy temprano (2001) i els contes que l’autor ha escrit durant els últims anys.

“Tenia la temptació de canviar els petits detalls tecnològics d’ Hoy temprano que han quedat obsolets, però després vaig pensar que l’escriptor que soc ara no ha de corregir el que era fa gairebé dues dècades”, explica a la terrassa d’un hotel barceloní, acabat d’arribar de Madrid. “La veu d’aquell Mairal no està gaire allunyada de la d’ara -reconeix-. Potser allà jugava a experimentar amb les formes d’una manera molt evident. Ara, per sort, ja no necessito fer moviments de karate”. En un dels contes s’atreveix a explicar tota una vida a partir d’un viatge en cotxe. En un altre fa una relectura de la conquesta d’Amèrica des d’un punt de vista antiheroic. A Amor en Colonia s’aproxima a una relació d’adulteri entre un home i una dona argentins que es troben a l’Uruguai per passar un cap de setmana llarg que no serà, ni de bon tros, tan idíl·lic com esperaven. “L’Uruguai és el lloc d’estiueig de molts portenys -diu-. Montevideo és un mirall dels nostres somnis. És com l’Argentina, però amb un altre govern i a les botigues les marques són diferents”.

El país veí ha interessat a Mairal literàriament des de fa temps. A més de la crisi del protagonista de La uruguaya, Breves amores eternos dedica una altra història d’infidelitat ambientada en una de les localitats del país, Punta del Este. A Un verano feliz, el narrador necessita defugir “la depressió i l’emprenyamenta” que sent al costat de la seva dona i s’embolica amb una prostituta a qui veurà en diverses ocasions. “L’home està a punt de canviar de vida per ella, però quan va a casa de la dona i pren consciència que ella el voldria convertir en una extensió del marit mort, aquell jardiner de qui es posa la roba i que va morir electrocutat, torna a casa”, diu.

Explorar el desig

“El desig és un lloc on no hi ha filtre -continua Mairal-. És el que no sabem bé de l’altre. M’interessa explorar aquella part del cervell on es genera el desig. En què pensa l’altre quan es masturba”. A Breves amores eternos hi ha homes i dones que, descontents amb les seves vides, recorren a la infidelitat. “Quan algú s’enamora d’un altre tenint parella, es posa en perill la seguretat burgesa de la seva vida -explica-. És un moment en què tot vibra. Molt literari”. Encara que el sexe abundi als contes -n’hi ha un entre divertit i sinistre sobre un anell que acaba al fons del desaigüe mentre els amants assajaven posicions intrèpides a la dutxa- a Mairal no li interessa “la mecànica dels cossos”. “Escric sobre la intimitat cerebral del sexe”, afegeix. Si a La uruguaya va investigar fins on donava de si la crisi dels 40, que trobem en alguns dels relats més recents de Breves amores eternos, ara mira cap als 50. “Els personatges que he escrit durant aquesta última dècada estan furiosos amb els rols que els toca viure -diu-. A partir dels 50 tinc la intuïció que comences a acceptar-te”.