L’any 1951 va triomfar a França el llibret Les petites virtuts de la llar, un recull pietós de xerrades religioses. Les signava el bisbe auxiliar de París, monsenyor Georges Chevrot. Era la França catòlica, conservadora, que tanmateix ostentava el poder i l’exercia. La mateixa França, també, que en plena Guerra Freda a Europa convivia amb la força del partit comunista francès i els intel·lectuals que hi donaven suport. En aquesta França, Boris Vian (1920-1959), rebel, antimilitarista i sobretot insurrecte, pirata, subversiu, coneixedor de la deficiència física que el portaria a una mort prematura si no feia bondat (no en va fer: va morir als trenta-nou), es dedica a provocar. De fet, Escopiré sobre la vostra tomba (1946) és, sobretot, una gran provocació. Se’n va sortir i l’èxit de la novel·la li va permetre abandonar la seva professió d’enginyer per dedicar-se a la creació artística.

Escopiré sobre la vostra tomba es col·loca d’una manera potser massa ràpida en el rengle de la novel·la negra. No hi ha misteri, no hi ha delicte a investigar, hi ha poc suspens. Això sí, hi ha acció i una gran tensió narrativa en una història que explica una venjança personal (i, de retop, simbòlicament, col·lectiva). Com les impactants novel·les plenes de racisme, violència i sexe publicades per Erskine Caldwell als anys 30 (que ningú no col·loca en la novel·la de gènere), aquesta de Vian probablement tampoc hi hauria d’estar per la senzilla raó que ell mateix ho planteja com un homenatge i no es preocupa gaire de les versemblances, començant pel protagonista, un negre albí (tot i que només té una vuitena part de blanc). O per la coherència narrativa: hi ha dos capítols en què, perquè li interessa, abandona la primera persona i es passa a la tercera. Però això és igual. Perquè a part de la qüestió racista, sobretot, l’escàndol venia de la presència absoluta i explícita del sexe. Vian hi parla de noies humides (segons com, literalment “degoten”), de xarrupades de parrús, de cames obertes, de suor, d’esperma esquitxat, de cunnilingus, d’orgasmes gairebé necrofílics... Tot un desplegament de descripcions eròtico-sexuals d’allò més precises i gràfiques que tendeixen, com se sol dir, a épater les bourgeois. I ben bé que els va épater. L’establishment podia tolerar la fama de tot un Sartre ateu i comunista -al capdavall era francès, i ja se sap que el nacionalisme francès està per damunt de tot-, però no pas la vulgaritat d’un trompetista poeta que es volia fer famós. Vian va ser condemnat per “ultratge escrit a la moral i els bons costums”. La multa que va haver de pagar va ser espectacular i, d’alguna manera, va condicionar la seva manera de fer (calia publicar molt per pagar-la). També va impactar per l’escarni que va significar per als crítics, que no van saber discernir que Vian era qui s’amagava darrere el pseudònim Vernon Sullivan amb què va firmar el llibre (ell s’hi presentava humilment com a descobridor-traductor).

Escopiré sobre la vostra tomba és una novel·la que cal llegir perquè és agosarada, per la tensió narrativa que imposa i, alhora, sense ser contradictori, per la intensa sensació que dona al lector de llibertat i experiment. També cal llegir-la, evidentment, perquè és el millor exemple del poder devastador d’una bomba en forma de literatura enmig del sistema de valors establert (l’any 1946, quan a l’altra banda de la frontera encara s’afusellava gent innocent!) Avui, en plena era dels tertulians, què no donaríem perquè un llibre tingués aquest poder letal!