Crítica
Llegim Crítiques 16/06/2018

L’estudi mèdic del naixement d’una amistat

'El dia que Nietzsche va plorar' d'Irvin D. Yalom. Edicions de 1894. Trad. Griselda Garcia 448 pàg. / 15 €

Pere Antoni Pons
3 min
L’estudi mèdic del naixement d’una amistat

En arquitectura, escultura o pintura, treballar a partir de materials considerats nobles no implica que els resultats que s’acabin obtenint siguin d’una gran qualitat. Es poden fer estàtues horripilants o risibles amb blocs de marbre de Carrara. Es poden pintar retrats vulgars o vomitius amb olis cars i sobre llenços fins i tot delicats. Es poden alçar edificis inhabitables fets amb el marès més natural, l’acer més resistent i el vidre més sofisticadament elaborat. El mateix val per a la literatura. Novel·lar la vida -o un episodi biogràfic concret- d’un personatge real d’envergadura, valuós per les seves aportacions en el camp de la ciència, de la política o de la cultura, o representatiu d’un període històric, té l’avantatge que, per poc que com a escriptor ho gestionis amb intel·ligència i ofici, usant les eines de la ficció per enriquir la veritat dels fets sense arribar a adulterar-la, el resultat tindrà un cert interès. També hi ha el perill, amb tot, que aquest interès sigui estrictament extraliterari, que la personalitat de la novel·la s’aguanti només en el valor de la informació que s’hi relata i no en les seves qualitats narratives i artístiques.

El psiquiatre i psicoterapeuta Irvin D. Yalom (Washington, 1931) sol escriure les seves novel·les agafant com a protagonistes personatges històrics carismàtics i potents. Això és el que va fer, amb resultats molt notables, a El problema de Spinoza (del 2012 i publicada per Edicions de 1984 l’any següent). La novel·la explorava, amb una estructura de vides paral·leles, les figures i les trajectòries antagòniques, però alhora sorprenentment especulars, del filòsof jueu Baruch Spinoza, considerat un dels pares del racionalisme humanista, i del nazi Alfred Rosenberg, el mentor intel·lectual de Hitler, un racista demoníac i un dels ideòlegs de l’Holocaust.

La relació de Breuer i Nietzsche

Dues dècades abans, Yalom ja havia realitzat una operació similar amb la seva primera novel·la, El dia que Nietzsche va plorar (1992), publicada ara en català també per 1984. Aquí els dos il·lustres protagonistes són el metge vienès Josef Breuer, un dels pares de la psicoanàlisi i mestre de Sigmund Freud, i el filòsof alemany Friedrich Nietzsche. Solapant i mesclant història i ficció, Yalom fa que els dos homes es trobin a la Viena del 1882 gràcies a la intercessió de Lou Andreas-Salomé, que demana al doctor que curi el filòsof tant dels seus mals físics com de la seva desesperació suïcida, i que a més ho faci sense que ell s’adoni que l’està tractant.

A partir d’aquesta premissa, Yalom construeix la novel·la gairebé com si es tractés de la dramatització d’un estudi mèdic. Breuer i Nietzsche, d’edats similars, són molt diferents de caràcter i estan en situacions vitals oposades. Mentre que el doctor és un respectable pare de família que ha triomfat professionalment, Nietzsche sofreix, està sol i les seves obres no les coneix ningú. Alhora, el doctor està covant de fa temps una crisi dels quaranta de campionat i Nietzsche té una autoconfiança sobrehumana en el seu geni. A més de fer-se teràpia mútuament, els dos homes es fan amics i s’ajuden a ser més lúcids. Això permet a Yalom mostrar com Nietzsche construeix la seva filosofia i com Breuer perfila les bases de la psicoanàlisi. Tot plegat és interessant, no cal dir-ho. Llàstima que el conjunt sigui d’una prolixitat irritant i que hi abundin els soporífers relats de somnis. No deixa de ser significatiu que les millors frases de la novel·la siguin totes extretes d’obres de Nietzsche.

stats