CRÍTICA
IRENE PUJADAS

Sempre saludava

'Godot entre rejas' d'Erika Tophoven. Hurtado y Ortega Editores. Traducció de Juan de Sola. 180 pàg. / 20 €

Sempre saludava Zoom

Traductora de Sarraute, Kristof, Beckett o Simenon, Erika Tophoven devia desenvolupar un ull esmolat per a les bones històries. És fascinant que es fixés en una nota al peu de la història de Samuel Beckett: la notícia d’un presoner alemany que va traduir Tot esperant Godot i va muntar l’obra a la presó. En una carta d’aquest tal Karl Franz Lembke a Beckett del 1953, li diu: “ Su Godot fue «nuestro» Godot, ¡el nuestro propio¡, ¡y de nadie más! ¡Porque todo el mundo se veía encarnado, reencarnado en uno de los personajes de la obra! Todos nosotros somos esos vagabundos a los que les duelen los pies”. Beckett va quedar corprès, i no m’estranya. Que l’espera interminable de Didi i Gogo ressoni tant en un grup de presos dona molt més sentit a l’obra. Beckett i Lembke van continuar escrivint-se i el segon va arribar a viatjar a París per conèixer l’escriptor, però al final Beckett va fer-se enrere. Poc després, Lembke va marxar sense deixar rastre.

Dècades més tard, Tophoven topa de nou amb aquesta història. Qui era el paio vestit amb quatre parracs que va presentar-se als Camps Elisis preguntant per Beckett? Ja a la vuitantena, Tophoven estira del fil. Com a traductora, la seva feina consisteix a traslladar les històries d’una llengua a l’altra sense faltar a l’original. Però ¿què passa si l’original és escorredís? A Godot entre rejas remena el llenguatge caòtic dels arxius, els llibres de registres i les fitxes judicials i policials per reconstruir la vida d’un home que canviava d’identitat com qui canvia de muda.

Karl Franz Lembke va ser un dels estafadors més encantadors de l’Europa dels anys 30, 40 i 50. La seva impertinència fa bastanta gràcia, i mira que va ensarronar senyoretes modestes i homes de bona fe. Quina és la veritat de la seva vida? ¿Admirava Beckett o també volia fotre-li calés, o una mica de tot? Tophoven juga a encaixar aquest trencaclosques, sovint en va. I és que Lembke és un personatge molt literari: un mentider suprem amb un carisma inversament proporcional als seus escrúpols, en la línia del Fèlix Krull de Thomas Mann. És un improvisador brillant. Competidor de Pessoa, Lembke és Peter Martin, Peter Lensky, Karl Effel, el professor Ansorge i moltes invencions més. Aquí és doctor per la Sorbona, allà és presoner dels russos, després és el teu futur marit, després podria aconseguir-te un Volkswagen. Lembke passeja la seva identitat camaleònica per l’Europa movedissa de l’època, una terra d’oportunistes on el més llest s’endú el pastís. Respira l’atmosfera que es descriu al Godot i en treu rèdit. Personatge beckettià, traductor de Beckett i quasi estafador de Beckett. Com diu Tophoven: “ ¡Menudo comediante!

Això sí, no oblidem que Tophoven és la que ha regirat els arxius i que també ella és traductora de Beckett. I encara més: n’és la traductora canònica.