Marta Orriols, autora de l’exitosa Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi, 2018), tria Visc, i visc, i visc (L’Altra, 2019), un llibre de memòries de la nord-irlandesa Maggie O’Farrell en què narra disset moments en els quals va estar a punt de morir. No és la primera obra d’O’Farrell que ha llegit. “Esperava aquest últim amb moltes ganes perquè he llegit els tres llibres anteriors. Aquest deu ser el lloc (L’Altra, 2017) em va entusiasmar especialment”, explica la guanyadora del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. De la nord-irlandesa en destaca la capacitat de dibuixar bons personatges, el llenguatge personal i directe que utilitza i l’energia vital que desprèn.

“El seu plantejament em sembla molt original -diu Orriols sobre Visc, i visc, i visc -. Construeix una estructura que crea tensió i efecte, i que alhora és summament intimista i humana”. O’Farrell escriu sobre un conjunt de moments vitals a través dels quals mostra el jo més profund i la passió per la vida, que l’allunya d’un to victimista. A Orriols, la part de la narració que més li ha agradat és la que té a veure amb les seves experiències físiques i emocionals, especialment amb la maternitat i la no maternitat. “És totalment fidel a la sensació d’alerta, de protecció i també de l’amor intens cap als fills nats i nonats”, diu Orriols, que considera que “aconsegueix un eco emotiu molt fort”.

I aquest eco emotiu és tan intens que l’obra d’O’Farrell ha influenciat Orriols fins i tot en l’àmbit personal. “M’ha recordat dues coses importantíssimes: la fragilitat de la nostra existència i, per tant, com és d’important procurar gaudir de cada dia”, diu l’escriptora, que amb Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi, 2018) ha demostrat que és una experta en parlar de la mort i de la pèrdua.