VALÈRIA GAILLARD

“Traduir és una manera de viure”

Traductora literària distingida amb el Premio Nacional del ministeri de Cultura, Dolors Udina (Barcelona, 1953) ha compaginat la docència universitària amb la traducció de l’anglès al català: fins a 200 obres des de ‘La mar dels Sargassos’, de Jean Rhys, el 1987

“Traduir és una
  manera de viure” / MANOLO GARCÍA Zoom

Està enllestint Hivern, d’Ali Smith, i esperant tanda hi té Dràcula, de Bram Stoker, els Diaris de Virginia Woolf i Vida de Samuel Johnson, de James Boswell. Si en una època allunyada no ingressava prou per pagar el lloguer - això de la traducció literària ja se sap, no és cap ofici lucratiu -, ara Dolors Udina, traductora reconeguda i premiada en diverses ocasions, pot dedicar-se amb tranquil·litat a la tasca que li fa perdre la noció del temps: traduir.

Ali Smith és molt juganera amb la literatura i bastant renovadora. Em diverteix força i em fa riure mentre tradueixo. De vegades hi ha paraules que són impossibles de traduir!

És de l’escola de posar notes?

Posar la nota “Això és intraduïble” no m’agrada gens. Prefereixo deixar-ho en cursiva. M’agraden les notes quan aporten informació, però als editors els agrada ben poc i menys en literatura moderna. Tardor, un llibre dificilet de llegir, a la gent li ha agradat molt. Em diuen que s’hi està bé, i en un llibre en què s’hi està bé no cal posar-hi notes.

Com tria les traduccions?

Normalment són les editorials les que em fan propostes. Després descobreixes autores que t’agraden, com Ali Smith, amb qui m’he acabat sentint molt a prop. La que més m’agrada és la primera, Com ser-ho alhora. Si entres en el seu joc, t’encanta. Com a lectora hi ha llibres que no llegiries mai, però quan t’ho encarreguen descobreixes molts autors. En canvi, si ets tu qui proposa títols et sents més responsable.

Quin és el llibre més difícil que ha traduït mai?

La senyora Dalloway de Virginia Woolf. Com a lector ja és difícil i quan la tradueixes, que ho has d’entendre tot, se t’il·lumina la vida.

Traduir és una experiència privilegiada de lectura?

Sí, perquè has d’anar molt a fons i tens premi. Si t’agrada llegir i escriure és un privilegi. A més, no tens responsabilitat sobre el que estàs explicant, perquè la té l’autor.

Quin espai creu que ocupa el traductor en el diàleg autor-lector?

És un recreador. Esclar que necessites creativitat per traduir, però tens la partitura i la recrees. Tot i que hi ha un misteri, perquè la literatura, que és llengua, desapareix de cop per tornar-se a fer. Hi ha la idea per expressar, abstracta, i l’animes fent servir una altra llengua.

Traduttore traditore?

Som més fidels que traïdors, tot i que, per ser fidel, ha de semblar que ets traïdor.

Què és més important, el text original o el d’arribada?

Has de ser molt fidel al text original però pensant que l’està llegint algú en la teva llengua. Posem el text en una llengua en què ens sentim còmodes, i s’ha de poder llegir independentment de l’original.

Envelleixen, les traduccions?

Sí, sobretot en català, perquè hem canviat bastant de llengua i de manera d’enfrontar-nos a la traducció. Traduïm com parlem i, com que es parla tan malament, sembla que traduïm malament, però la idea és que fem servir la llengua quotidiana d’algú que parla bé, i aquesta ha canviat molt. En la traducció de La Senyora Dalloway dels anys 30, el Big Ben es deia Gros Ben o es deixava Mrs. en lloc de senyora. A més dels canvis en la llengua mateixa.

¿Es tradueix al català fàcil? Quina és la responsabilitat del traductor?

No diria que català fàcil, sinó en bon idioma... La responsabilitat és gran, perquè estem formant futurs parladors. En Woolf notes que llegeixes un anglès de classe alta. Nosaltres necessitem les paraules per denotar que té categoria, mentre que els anglesos ho fan amb un estil que et fa veure que no estan a nivell de terra.

Com treballa el model de llengua? Quina és la responsabilitat del traductor?

No pots agafar models de llengua passats, com el noucentista, no pots simular un català que no tens. El meu model de llengua l’he forjat amb moltes lectures i traduint. Joan Fontcuberta feia unes traduccions extraordinàries, però jo seria incapaç de posar àdhuc, puix que... En el seu cas, ho barrejava sense que sorprengués.

Què té un bon traductor?

Crec que s’hi neix, com els escriptors. És un talent que pots anar cultivant amb lectures i traduint. Has de tenir gràcia escrivint i expressant sentiments i pensaments. Perquè: què és l’estil d’un autor? Només el coneixes quan el tradueixes i l’original et marca com l’has de reproduir. Tot ens ve donat pel text. Mai pots fer una traducció mecànica. Jo tradueixo ràpid i després repasso mil vegades. Aquest procés de revisió és el més important i és quan em sento més creadora.

Com ha canviat l’ofici?

Ara estem ben considerats, però encara hi ha molta gent que desconfia de les traduccions i això em sorprèn. En general ara es tradueix molt bé al català. L’únic que continua igual és la precarietat laboral. És difícil avaluar el temps del traductor, perquè ens hi passem moltes més hores que en qualsevol altra feina, però també és una manera de viure i, com que t’agrada, la continues fent. De vegades som mals negociadors, perquè som tímids, però ara ens hem espavilat perquè som més presents.

Ha pensat mai en escriure?

M’agrada escriure sobre la traducció, però no sobre mi o fer ficció. El traductor és un escriptor que no escriu coses pròpies. No m’interessa gens. Als traductors ens agrada més escoltar i veure què ens poden aportar els escriptors.