Entrevista
XAVI SERRA

Roy Thomas, el fan dels còmics que va acabar dirigint Marvel

L’autor presenta aquests dies al Saló del Còmic 'Red Sonja. La balada de la diosa roja'

Albert Monteys Acaba de publicar l’autobiogràfic ‘El show de Albert Monteys’ i el còmic de ciència-ficció ‘Universo’ Zoom

El 8 de novembre del 1961 es va publicar el número 1 d’ Els Quatre Fantàstics, que marca l’inici de l’era daurada del còmic de superheroi. Roy Thomas (Jackson, Missouri, 1940), que estudiava història a la universitat, el va comprar aquell mateix dia al quiosc i després de llegir-lo va fer una cosa que no acostumava a fer: escriure una ressenya i enviar-la a un fanzín especialitzat que la va publicar immediatament. “No deia que tot fos magnífic, però sí que em semblava nou i diferent, sobretot perquè les relacions dels personatges eren més humanes i complexes, entre ells no es portaven gaire bé -recorda Thomas-. I també em vaig enamorar de La Cosa; continua sent el meu personatge favorit de Marvel”.

Quatre anys després, el noi entrava a treballar a Marvel com a ajudant de Stan Lee. Aviat firmaria els guions de Doctor Extraño, Sgt Fury i Els Venjadors, on deixaria la seva empremta en una de les sagues clàssiques del grup, La Guera Kree-Skrull. Thomas va ser el primer fan dels superherois que es va incorporar a la indústria del còmic: el primer de molts joves aficionats que acabarien escrivint les històries dels personatges que havien llegit des de petits. “Abans dels 60, els còmics els feien gent a qui no els agradaven especialment els còmics -diu Thomas-. Per a ells era només una feina. Això no vol dir que no fessin obres extraordinàries. Però els que sí que estimàvem el gènere teníem altres idees sobre com havia de ser”.

A finals dels 60, Stan Lee li cediria la direcció de Marvel: el fan que va créixer llegint superherois heretava l’univers Marvel en un moment especialment dolç. Sota la seva direcció, l’editorial va incorporar una nova generació d’artistes trencadors i es va obrir a nous gèneres com el terror, les arts marcials, la ciència-ficció i la fantasia heroica, on Thomas va brillar especialment com a guionista de Conan. L’autor presenta aquests dies al Saló del Còmic Red Sonja. La balada de la diosa roja (Planeta Comic), un nou còmic de la guerrera pel-roja que va néixer a les pàgines de Conan. “Esteban Maroto i Santi Casas van idear la història i la van il·lustrar. Jo em vaig limitar a posar-hi els diàlegs -explica-. És força semblant al mètode de Marvel, tot i que allà la idea original era del guionista. Jo he fet servir aquest mètode gairebé sempre”.

Planeta Comic també ha recuperat les historietes que Thomas va escriure per a la sèrie original de còmics de Star Wars : “Els primers episodis els vaig fer sense veure la pel·lícula. Quan va arribar el moment d’allargar la història més enllà del final del film vam topar amb les reticències de George Lucas, que no ens deixava explorar la relació entre Leia i Luke ni fer servir Darth Vader. Això ens deixava només amb Han i Chewbacca”. Van ser tantes les restriccions que Thomas va abandonar la sèrie, però l’esforç va valer la pena: l’èxit del còmic de Star Wars va ser tan gran que va evitar la fallida de Marvel, en plena crisi econòmica. El fan dels superherois va acabar salvant Marvel.

El guionista contempla meravellat la preeminència dels superherois en la cultura popular i l’èxit global de les pel·lícules i sèries de Marvel. “Als 60 es donava per fet que només podien gaudir dels còmics els nens o les persones amb seriosos problemes mentals -rememora-. Això, per sort, ha canviat. Els còmics evolucionen constantment i interactuen amb altres mitjans i és com ha de ser. Són cultura popular i això vol dir que pertanyen a la gent”. Thomas ha vist com molts dels personatges que ell va idear han acabat saltant a la pantalla gran: el robot Ultron, Iron Fist, Warlock, La Visión... La pròxima serà Carol Danvers, la Capitana Marvel que ell va contribuir a crear als 70 com a editor; la trama del film, a més, recuperarà l’argument de La Guerra Kree-Skrull. “Ja era hora! La Terra atrapada enmig de dues races alienígenes... És una idea perfecta per al cinema. Les pel·lícules són la seva pròpia realitat al marge dels còmics, però em farà gràcia veure el meu nom, ben petit, al final dels crèdits”.