Entrevista
JORDI NOPCA

“L’ego ho mou tot: és pornogràfic i et motiva”

“L’ego ho mou tot: és pornogràfic i et motiva” / PERE TORDERA / MANOLO GARCIA Zoom

Per a Màrius Serra, la literatura és un joc -intel·ligent- i es pren cada llibre com un exercici de reinvenció. Després de parlar d’un il·lustre matemàtic en segona persona (Plans de futur, 2013), d’ambientar una història d’investigació i denúncia a l’illa de Hawaii ( Res no és perfecte a Hawaii, 2016) i d’explicar com és el seu dia a dia i quines estratègies posa en pràctica per complir amb tots els compromisos ( D’on trec el temps, 2017), l’escriptor s’ha proposat fer la seva primera incursió en el gènere negre, barrejant-hi, això sí, molta metaliteratura i un sentit de l’humor que no vol ser destructiu però que, de tant en tant, ajuda a configurar un panorama força desolador del món del llibre. El resultat és La novel·la de Sant Jordi, que publica a Amsterdam després d’una llarga etapa a Proa i Empúries. “Aquest projecte neix amb la voluntat de ser una novel·la de gènere i no la veia al catàleg d’un gran grup -explica-. La vocació és que inauguri una sèrie de llibres protagonitzats per l’Oriol Comas i Coma, amic meu i creador dels jocs que tenen a veure amb la resolució d’aquesta història”. Abans de passar a desglossar els mecanismes que ha posat en marxa a La novel·la de Sant Jordi, Serra comenta que “amb Amsterdam hi ha més sintonia que amb Grup 62”, sobretot després que la multinacional a la qual pertany decidís canviar de seu social -substituint Barcelona per Madrid- pocs dies després del referèndum de l’1 d’octubre. “L’aplicació del 155 em molesta profundament, i em sembla un encert que Ara Llibres [grup al qual pertany Amsterdam] esborri la pàgina 155 de tots els títols que publiquen fins que la situació no canviï”.

Màrius Serra reconeix que fa 30 anys que es documenta per fer aquesta novel·la. “El primer cop que vaig anar a firmar va ser l’any 1988. Anava amb l’escriptor manacorí Jaume Capó, i ens vam posar en una paradeta de la Rambla -recorda-. Ens preguntaven si teníem l’últim llibre de Vázquez Montalbán perquè érem tan joves que ens confonien amb els venedors”. Tots dos tenien 24 anys i havien debutat feia poc. Serra es va estrenar amb Línia (Columna, 1987) i poc després va arribar Amnèsia (Pòrtic, 1988) i L’home del sac (Columna, 1990). “Durant tot aquest temps he acumulat una llarga experiència com a autor que participa en un Sant Jordi: he vist com la diada ha crescut fins a extrems una mica inquietants -reconeix-. Quan era més jove, la jornada començava a primeríssima hora del matí amb un esmorzar i acabava a les tantes en alguna de les festes del sector que es fan a Barcelona”. Serra explica que cada vegada que sortia a firmar per Sant Jordi pensava: “Algun dia escriuràs sobre això i hi haurà sang”.

Cinc personatges i un criminal

Tot i que no és gaire lector de novel·la negra -“He seguit autors com Henning Mankell, Pierre Lemaitre, Fred Vargas i Andrea Camilleri”, admet-, quan va començar a pensar seriosament en la novel·la que ara presenta va decidir acostar-se a aquest gènere “amb gran humilitat”. El llibre comença així: “És Sant Jordi i l’assassí encara dorm”. El lector acompanyarà els cinc protagonistes sense saber quin és el criminal. Hi ha l’editor del segell Lorem Ipsum, Nil Illa, el cap de premsa Francesc Garota, el periodista ebrenc Èctor Tutusaus, el mateix Màrius Serra -que promociona la novel·la Eleusis per Sant Jordi - i Oriol Comas, reconegut creador de jocs de taula i promotor del festival Dau. També amic de Màrius Serra -es van conèixer en un campionat de Scrabble en català amb Tísner l’any 1990-: “Quan em va trucar el maig del 2015 per dir-me que em volia convertir en personatge d’una novel·la negrolúdica o ludicocriminal m’hi vaig apuntar de seguida, tot i que em va fer firmar un contracte. Es tractava no només d’aparèixer el llibre, sinó de supervisar-ne el procés creatiu i aconsellar-lo en la part dels jocs”. Comas va pensar en com podia incorporar a la novel·la el seu joc preferit, l’Eleusis, del nord-americà Robert Abbott: “És possible que no n’hagis sentit a parlar perquè Abbott pensa jocs molt intel·lectuals, els posa noms estranyíssims i, sobretot, té mal caràcter”. En l’adaptació novel·lística de l’Eleusis el criminal “tria entre les cobertes dels llibres d’autors famosos en funció d’una norma que només coneix ell”. L’escollit és la pròxima víctima. Cal dir que per Sant Jordi, on hi ha una gran quantitat d’escriptors circulant d’un lloc a un altre, és el dia ideal per posar en pràctica el pla, com ja passava a Les mans del drac, novel·la negra de Sebastià Bennasar publicada a Llibres del Delicte el 2014, on diversos criminals sembraven el caos a Barcelona un 23 d’abril, i un dels assassins es dedicava a matar autors mediàtics.

“A la meva novel·la hi ha sang però poc fetge -assegura Serra-. Tinc la voluntat de parodiar el sector editorial, des dels grans grups fins al Sant Jordi alternatiu, on tothom pren cervesa i ningú ven ni un sol llibre. Aquí no hi ha ni bons ni dolents”. Si de cas hi ha una mica de burla a l’entotsolament de l’autoficció. “L’ego ho mou tot: és pornogràfic i et motiva. Té aquestes dues cares -diu-. L’autoficció ha arribat a ser gairebé un monotema aquests últims anys i reconec que em cansa. Es dona tant en literatura com en arts plàstiques. Això no vol dir que ningú estigui lliure de pecat: jo mateix vaig escriure tot un llibre sobre la relació amb el meu fill, Quiet [Empúries, 2008]. Des d’una òptica de lector he quedat embafat d’aquest subgènere: necessito més ficció i menys auto”.