La flamant editorial Gata Maula acaba de publicar el seu tercer llibre, Al capvespre, de Hwang Sok-yong (Changchun, 1943), un títol polisèmic que tant fa referència al crepuscle de la vida com al moment propici per apagar els incendis, o també a l’estat de trànsit entre el dia i la nit.

El protagonista i conarrador d’aquesta història és Park Min-woo, un home seixantí d’origen pobre que ara dirigeix un prestigiós estudi d’arquitectura de Seül. Min-woo se sent satisfet tant del triomf personal com d’haver ajudat a la modernització i al progrés del país. Un dia, després d’impartir una conferència —la novel·la comença in medias res, just finalitzada la dissertació—, una jove se li apropa a contracorrent de la massa que surt de la sala, li lliura una nota amb un nom (Cha Sun-ah) i amb un número de telèfon i, tot seguit, desapareix. Només li diu que és d’algú a qui va conèixer fa molts anys. Aquesta noia és Woohee Jeong, una directora de teatre que viu en un soterrani brut i humit i que per arribar a final de mes treballa de nit en un supermercat, s’alimenta de menjar caducat i perd cabells a causa de la falta de son. També serà la narradora d’alguns capítols, intercalant la seva veu amb la de l’arquitecte. Entre tots dos personatges, hi ha un estol de secundaris més o menys invisibles que es deixen entreveure durant tota la narració. Destaca Sun-ah, una dona ancorada en el passat.

En aquest punt, l’autor reflexiona sobre les diverses capes socials: d’una banda, els barris marginals de Corea on va créixer el protagonista, els apartaments d’una sola habitació, els pisos en soterranis a preus desorbitats i, de l’altra, la vida plena i acomodada d’arquitectes i polítics. Aquest cop de realitat que Sok-yong ens etziba a còpia d’escenes duríssimes topa frontalment amb l’alta societat. A través de la nota que li dona la noia a l’arquitecte, reapareixen records del passat i Min-woo es veu forçat a plantejar-se qüestions sobre la corrupció que regna en l’àmbit de la construcció i sobre la seva contribució a la lletjor del paisatge urbà. Es fa moltes preguntes del tipus "Els edificis estan fets d’espai, temps i humanitat? Hi ha realment alguna engruna d’humanitat en l'arquitectura?" i s’acaba contestant a ell mateix, abatut, al capvespre de la seva vida, que "al final, [els edificis estan fets] només de diners i poder". Enmig d’aquestes interrogacions, Al capvespre inclou aspectes polítics i socials de Corea del Sud, així com les transformacions que el país ha viscut al llarg del temps.

La novel·la, tot s’ha de dir, té el ritme narratiu lent característic de bona part de la literatura oriental. Sok-yong s’entreté en tota mena de detalls, però també amb tota mena de canvis que el protagonista observa en el paisatge de la seva infantesa quan, pocs dies després de la conferència, hi torna per veure l’amic Byeong-gu, que ara està en coma a l’hospital: "El paisatge es transforma tan de pressa com si te’l miressis des de la finestra d’un cotxe". En paral·lel, Al capvespre explora temes com la solitud, la memòria i les relacions humanes, i ho fa a través de l’estil introspectiu de Sok-yong, que no para d’encadenar reflexions sobre la vida i l’art.

La narrativa se centra en les vivències del protagonista mentre revisita el seu passat i les decisions que ha pres, fent èmfasi sobre els lligams amb les persones que ha conegut i les que ha perdut. El to melancòlic i poètic de la prosa de Sok-yong crea una atmosfera rica i evocadora (i com opiàcia) que reflecteix la bellesa, la fragilitat de la vida i l’absurditat de l’existència de classes socials. Hwang Sok-yong sempre ha estat molt sensibilitzat amb la problemàtica social i política del seu país, fet que li ha valgut la presó i l’exili.