Amb traducció de Mercè Ubach Dorca, l’editorial Proa publica en català Chevreuse, la nova novel·la del Premi Nobel de literatura 2014 Patrick Modiano (Bolougne-Billancourt, 1945), qui, amb els anys, guanya en subtilesa, estil impecable i llenguatge ric i poètic. En aquest Chevreuse, l’autor experimenta amb el thriller d’investigació, amb la novel·la policíaca, amb la narració d’aprenentatge a la recerca d’un secret del passat però també del misteri de l’existència humana a imatge de Marcel Proust. Chevreuse és una paraula, és un nom propi, és un lloc i també representa un escenari de la memòria.

A Chevreuse trobem Modiano en estat pur gràcies a l’aparició continuada i intertextual de persones o situacions de novel·les anteriors, però també d’aquella angoixa latent davant dels perills sempre imprecisos marca de la casa. El concepte del temps en les novel·les de Modiano és un personatge més: tot queda en suspens, obert, el temps corre endavant i enrere, però en aquesta novel·la el present s’atura. De manera indirecta, la novel·la també conté un compromís poètic amb l'efecte redemptor de l'escriptura. Això la fa destacar en la llarga llista de novel·les de Modiano. La trama és força complicada perquè només al cap d'un temps t'adones que la història transcorre en tres capes temporals diferents: els anys d'infància de Bosmans; quinze anys després, quan es veu amenaçat per figures criminals i fa un primer intent d'entendre el que està passant; i cinquanta anys més tard, quan és un escriptor reconegut, encara tractant d’esclarir l'essència d'aquells primers fets.

La novel·la se centra en els records de l’escriptor setantí Jean Bosmans –l’alter ego literari de Modiano–, que rememora uns fets que van tenir lloc durant la primavera de l’any 1965. El protagonista recorda quan tenia vint anys, una època en la qual es veia amb una noia, la Camille, amb qui freqüentava un pis a Auteuil. Un vespre acompanyen amb cotxe la Martine, una amiga de la Camille, a la localitat de Chevreuse, passat el Bois de Boulogne. Ha d'anar a buscar l'equipatge a l'habitació d'un hotel clausurat que era propietat del seu marit, desaparegut sense deixar rastre, i portar-lo a una casa que ha llogat. Jean feia quinze anys que no pensava en Chevreuse, però quan arriben a la casa de lloguer s'adona que és la mateixa on, durant un temps, havia viscut de petit. Els records de tota una època que semblava esborrada comencen a aflorar. A la infantesa ell havia estat testimoni de certs fets que passaven en aquella casa i que no entenia, i als vint anys es va trobar involucrat en les maquinacions d'un cercle de persones que aparentment volien alguna cosa vaga d'ell. 

Modiano escriu sempre la mateixa novel·la, amb les mateixes obsessions, temes i recerques. A Chevreuse tornem a veure un home gran intentant reconstruir obsessivament el que va passar en la seva joventut. De nou, aquesta història passa en gran part a París (com sempre amb topònims molt precisos), tot i que hi ha sortides laterals a la vall de la Chevreuse (d'aquí el títol) i a Saint-Raphaël, a la costa mediterrània. Un cop més ens trobem davant de personatges ombrívols, amb una borrosa olor criminal adherida, personatges que destaquen pel seu absolut silenci o les seves declaracions misterioses i una mica amenaçadores. Com en els seus llibres anteriors, no és d'estranyar que, al llarg de la història, algunes peces del trencaclosques es col·loquin al seu lloc, però que la imatge general del relat segueixi sent esquerpa. Un llibre, un capítol d’una novel·la global i, en definitiva, d’una vida sencera.