Llegim 11/06/2021

Imatges que poden ferir la sensibilitat

2 min
Un gat

BarcelonaDilluns passat un presentador de notícies de TV3 que anava a introduir un reportatge sobre maltractament als animals el va precedir amb aquestes paraules: “Advertim els espectadors que aquestes imatges poden ferir la seva sensibilitat”. En efecte, s’hi veia un ramat de vedells que pujaven, enfadosos, la passarel·la d’un vaixell, i uns altres que viatjaven en camions de transport animal, tot enxubats. Un home bastonejava una vedella, res que fes angúnia, i un pobre animal presentava una orella mig mossegada, aneu a saber per qui. Això podia ferir la sensibilitat dels espectadors, però a la televisió es veuen cada dia coses pitjors.

Per exemple: no s’ha sentit mai que quan es presenta a la televisió una dona que ha patit maltractaments per part d’un home, i en té senyals que esgarrifen a la cara i potser a tot el cos, el presentador ens avisi que allò “pot ferir la nostra sensibilitat”. D’això es desprèn que els animals fereixen els nostres sentiments abans que un ésser humà, sigui home o dona.

Deures i drets morals

És una conseqüència més de l’èmfasi que posem en determinades causes “políticament correctes”: un home que llancés a un contenidor una bossa plena de la barreja de material orgànic, paper, plàstic i vidre, avui seria blasmat més que algú que ha matat el seu home o la seva dona. Una persona que fuma és tan mal vista als Estats Units com ho eren els leprosos a l’Edat Mitjana europea. Un mestre que dona un clatellot molt fluixet a una criatura que acaba de fer pipí, tan feliç, a la paperera de la classe, pot ser víctima d’una expulsió sense pal·liatius.

Aquestes darreres coses són per elles mateixes difícils d’entendre; però ho és molt més que a un cavall no se’l pugui esperonar, que a un ase no se li pugui donar un cop amb la vara, o que una mestressa no pugui deixar difunt un conill amb un cop sec al clatell, que és com es fa.

Com s’explica, tot plegat? Senzillament: hem transferit les exigències morals des del gènere humà fins al gènere animal. Veiem una guilla robar els ous al niu d’una bestiola, i ens esgarrifem; per contra, sabem quines estafes fa un estol de persones amb càrrecs públics, i ens sembla la cosa més “natural” del món. Hauríem de convenir una cosa: és bonic tractar els animals amb cortesia –¿també un cocodril quan està a punt d’agafar-nos de la cama?–, però hauríem de concedir que deures i drets morals, només en tenen els éssers humans, proveïts de cos i d’ànima. Aviat estarà mal vist arrencar un préssec de l’arbre o tallar-li el coll a un enciam per menjar-se’l amanit!

stats