Explica Miquel Berga que, vivint ja a Londres, on va passar el gruix de la dècada dels setanta, un dia va considerar “d’una cortesia elemental llegir un llibre que es trobava a totes les llibreries i que es deia Homage to Catalonia”. Havia arribat a la metròpoli que vintenejava, com a polissó en un vol xàrter, i amb dos números de telèfon a la butxaca (de sengles noies que havia conegut a Lloret, a l’estiu, fent de DJ). El llibre descriu amb gràcia aquests primers temps del jove que es busca la vida a la gran capital. Hi ha coincidències que es revelaran importants –com la de la noia entrevista al metro, que motiva una història ben suggestiva– i també la seva mediació amb joves catalanes que havien d’anar a Londres a avortar: “El que hi havia darrere aquella corrua de visites llampec era el recordatori de la misèria moral de l’Espanya franquista”. Foyles i l’Speaker’s Corner de Hyde Park són les seves primeres escoles d’anglès. Hi ha una escena molt divertida, protagonitzada per la irlandesa que li lloga una habitació, una bevèrria irreductible que un dia va ben just que no incendiï el pis: “El retruny de les botes dels bombers corrent per la moqueta de la casa em va quedar al cap”. El fragment m’ha recordat els bombers que un 25 de desembre sufoquen el petit incendi de cals Prothero, en el cèlebre El Nadal d’un nen a Gal·les, de Dylan Thomas. Quan ja han fet la feina, la senyora de la casa pregunta als de la mànega: “¿Que els agradaria alguna cosa per llegir?”

El llibre d’Orwell va tenir un efecte trasbalsador per a la consciència del jove Berga i catalitzador per a la seva formació. No sabem què hauria estat de l’autor si no hagués pres consciència de la realitat de tants brigadistes britànics que van venir al país a lluitar contra la dictadura de Franco. L’obra, tan curta com substanciosa, evoca aquells anys de desclosa de la seva vocació com a estudiós. Encara en els setanta, coneixerà diversos membres d’aquella “generació de joves anglesos que van viure la nostra guerra civil com una batalla decisiva per a la humanitat”. Com l’Stafford Cottman, que va lluitar al costat d’Orwell i que, com aquest, va haver de fugir de Catalunya perseguit pels estalinistes.

El contrast entre la gravetat d’aquestes pàgines històriques i les més lleugeres, tan acolorides, de la història personal fa d’Una educació un opuscle ameníssim. En un dels articles recollits en el seu Londres, Virginia Woolf deixà escrit que els únics llocs reposats de la ciutat són alguns vells cementiris reconvertits en parcs i jardins. El llibret de Berga té la virtut de transmetre la febre d’aquesta urbs eterna en una dècada prodigiosa.

____________________

Compra aquests llibres 

Fes clic aquí per adquirir Una educació. Una memoir de Londres de Miquel Berga (Univers) durant els setanta a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.