La guanyadora dels premis Pulitzer, National Book Critics Circle i PEN/Faulkner, Anne Tyler (Minneapolis, 1941), presenta ara la novel·la Una sala plena de cors trencats, traduïda per Marc Rubió, un títol que podria remetre a un manicomi i que es presenta com una història d’amor contemporània entre el Micah Mortimer, un quarantí solitari, reservat i maniàtic que va per les cases reparant ordinadors amb el seu Kia, i la Cassia Slade, una mestra de Baltimore que no viu amb ell perquè aposten per les vides independents.

Anne Tyler és, com Elena Ferrante, una autora que refusa entrevistes, actes públics i festes literàries, però ella ho fa sense amagar el seu nom. Criada a Carolina del Nord, Tyler manté l’exigència en tot el que fa, i destaca tant per l’aparent senzillesa de la seva narrativa (alguns, en aquesta dificultat, hi han vist poca qualitat) com per la seva mirada tendra i original sobre vides aparentment ordinàries de personatges excèntrics que emanen veritats universals. Com va afirmar Andrea Aguilar en un article de l’any 2003, les rareses són hàbits en la literatura de Tyler, no excepcions per cridar l’atenció.

Un relat adient sobre la intolerància a la frustració

La novel·la va ser escrita i publicada als Estats Units durant els mesos més durs de la pandèmia el 2020. El gran conflicte de l’obra esclata quan la vida plàcida del Mortimer, on tot sembla "disposat amb antelació", es veu alterada fins a la nàusea per dos esdeveniments que l’obligaran a veure el món d’una altra manera: la Cassia —la seva parella, a qui es nega a considerar amb cap altre epítet, li agrada perquè "considerava que era relaxant de mirar"— apareix a casa seva i li diu que es queda a viure amb ell perquè l’han desnonat. En paral·lel, també es planta a la porta del bo del Mortimer el jove Brink Bartell Adams, un adolescent ric, atractiu i consentit que porta una samarreta on posa "adults" i assegura que és fill seu, d’una antiga relació del Mortimer amb una universitària.

Les tasques domèstiques estrictament programades pel Mortimer patiran un daltabaix difícil de sortejar per a algú que flirteja amb la síndrome d’Asperger. En un moment en què les nostres rutines s’han vist truncades per la punyetera pandèmia, Una sala plena de cors trencats és un relat adient i profund sobre la intolerància a la frustració, el canvi constant i l’efecte sorpresa tan versemblant en temps de mala maror. La singularitat no connecta amb l’entorn fins que la forcen a fer-ho.

L'"Informaniàtic", rètol escrit al cotxe del Mortimer, es treu un sobresou fent feinetes al bloc de pisos on viu, al nord de Baltimore. Ell viu al soterrani. Poca llum, poca alegria, sovint parla sol amb accent estranger i creu en l’existència d’un Déu del Trànsit, una veu que el felicita per les seves formes impecables a l’hora de conduir. Sí, el Micah també sent veus tot i ser un amant del silenci. Però: "Es para mai a pensar en la seva vida, el Micah? En el significat o la finalitat que pugui tenir? El preocupa la idea que potser es passarà els propers trenta o quaranta anys d’aquesta manera? No ho sap ningú. I és gairebé segur que ningú l’hi ha preguntat mai". Per això Tyler li construeix una vida, perquè ella sí que s’ho pregunta, atenta a la diferència, observadora nata de la tendresa infinita d’un home que només va cometre un únic error: esperar que les coses fossin perfectes.