Per alguns motius difícils d’explicar -era divertida, intel·ligent i innovadora, pel que és la ficció catalana-, la sèrie El crac, de Joel Joan, va passar relativament desapercebuda en les dues temporades que es va emetre per TV3. Alguns dels seus episodis més rodons van venir de la mà de la colleta, que era com s’autoanomenaven el grup d’amics format per Julio Manrique, Pol López i altres actors de la sèrie, col·legues, també, a la vida real. La colleta et diu qui ets i de quin peu calces. Et defineix. La de Jay McInerney, l’autor de la novel·la Al caer la luz, va ser l’anomenada Brat Pack, una crew d’escriptors joves nord-americans dels anys vuitanta que sumaven infinites hores de bars, entre fum, alcohol i altres vicis. L’acompanyaven altres figures tan rellevants com Bret Easton Ellis, Donna Tartt i Jill Eisenstadt. La Brat Pack va ser una generació hedonista, cool i provocativa que es va encarregar de retratar una Nova York desfasada entre la contracultura i el capitalisme salvatge.

McInerney també tenia l’honor de ser un dels escriptors favorits de David Foster Wallace, amb qui jugava a tenis i xerrava durant hores mentre engolien litres d’alcohol -McInerney- i marihuana -Foster Wallace-. Al malaguanyat escriptor el fascinava, a banda dels cotxes de luxe i supermodels que sortien amb McInerney, com el novel·lista podia treballar de bon matí després d’haver passat tota la nit borratxo. Tot i això, l’obra de l’escriptor de Connecticut és bastant menys desfasada que la del seu col·lega Easton Ellis. Més pulcra, menys gore

Jay McInerney va començar amb Al caer la luz (1992), publicada ara per Libros del Asteroide, una trilogia -acabada fa tot just dos anys- protagonitzada pel matrimoni Calloway, una parella arquetípica del Manhattan dels 80: ella, la Corrine, és agent de borsa i ell, el Russell, és editor, una de les feines que sempre ha volgut fer McInerney. A través d’aquest matrimoni (i dels seus amics, que tothom té una colleta), l’escriptor posa el focus en un ambient dominat pels diners, l’aparença, el poder i la droga de consum. És la Nova York dels depredadors de Wall Street, yuppies, cocaïna i d’un fals aparador generacional, centrat sobretot en el paper d’ella, amb una ambició de poder tan intensa com la mateixa debilitat i indecisió.

Una novel·la allunyada de focs d’artifici i estupendament estructurada que és la crònica d’un temps i que s’allunya dels estereotips de pel·lícules com El llop de Wall Street (Martin Scorsese, 2013)per mostrar les debilitats quotidianes derivades del capitalisme salvatge a l’epicentre mundial del diner.