Per als que som amants dels llibres il·lustrats, sempre és interessant descobrir com neixen les històries dels autors que ens agraden, com Peter Sís (Brno, 1949), de qui l’editorial Ekaré acaba de publicar l’últim àlbum: Robinson. Aquest escriptor, il·lustrador i cineasta nascut a l’antiga Txecoslovàquia -tot i que viu a Nova York- recorda una fotografia en blanc i negre en què ell és un nen i va disfressat d’aventurer per a un concurs de l’escola. El fascinaven les aventures de Robinson Crusoe, i la seva mare, que era artista, li va confeccionar un vestit inspirant-se en l’heroi de la novel·la clàssica de Daniel Defoe: porta perruca, unes malles, una armilla, trossos d’una catifa, pell sintètica i un arc i una llança. El petit Peter, ja a l’escola, es va sentir molt incòmode: la disfressa se li desfeia i els seus companys se’n van burlar. Aquesta vivència personal, doncs, va servir a l’autor per crear Robinson, l’àlbum infantil que ara tenim a les mans. Si fem un repàs de la seva obra no és difícil trobar-hi algun component autobiogràfic important: El muro (Norma, 2009), per exemple, reconstrueix la memòria gràfica d’un nen que va créixer en un règim totalitari i que, malgrat les traves, buscava espais per a la creació artística. O, d’una temàtica diferent, Madlenka (la mateixa Ekaré l’ha recuperat recentment), també està inspirat en la seva vida, concretament la de la filla de l’autor, que fa un viatge (multicultural) al voltant de l’illa de cases on viu, a la ciutat de Nova York.

De fet, com us podeu imaginar si coneixeu Robinson Crusoe, al llibre de Sís el protagonista també emprèn un viatge. El nen, trist perquè els seus amics (disfressats de pirates) s’han rigut d’ell, torna a casa i, acotxat per la mare, s’adorm, moment en què, com qui s’evadeix en la lectura d’un bon llibre, el poder de la imaginació el porta a iniciar un periple en forma de somni; el llit es converteix en una barca que recorre l’oceà sense rumb, hores i hores (o dies i dies), fins que naufraga en una illa.

Fixeu-vos en aquesta arribada al lloc paradisíac, com una seqüència pròpia del llenguatge cinematogràfic, que l’autor coneix prou bé perquè va treballar en animació. Un cop a terra, igual que el noi de Defoe, el petit Robinson es pregunta: “Com podré sobreviure sol?” Però de seguida descobreix un món ric de les coses que conformen la naturalesa i li donen vida, les que trobaríem en una selva tropical, vegetació frondosa, un riu cabalós i criatures salvatges, esclar, que ràpidament es convertiran en la seva família. Aquest escenari és ideal perquè l’artista, sempre minuciós, s’aturi en cada detall, sense oblidar el conjunt, i tot hi encaixi molt bé; en aquest treball hi trobem una gran varietat de composicions que representen un univers on conviuen el que és real i el que és oníric: juga amb plans impossibles, imatges sobreposades, vinyetes i estampes que semblen extretes de l’Edat Mitjana. A base d’aquarel·la i tinta, amb una paleta cromàtica en què predominen el verd del bosc i el blau del mar, tant pot entretenir-se en el puntillisme com traçar una pinzellada ampla, i aconsegueix una unitat (gràfica) que fa de l’obra una peça artística rodona.

L’estil únic de Peter Sís

A primer cop d’ull ja identifiquem tot el món de Peter Sís, perquè l’autor txecoamericà és dels que tenen un estil únic, un llenguatge propi i inconfusible que sempre l’acompanya, cosa que li ha donat un reconeixement i un prestigi internacionals que actualment tenen pocs il·lustradors. Però això ja ho havien vist els seus pares -ella era pintora i ell treballava en cinema-, que el van encoratjar perquè dibuixés. Anys més tard, el cèlebre Maurice Sendak li va fer de mentor.

El lector arriba a les últimes pàgines i els amics pirates apareixen a l’illa (o a l’habitació) per jugar amb el protagonista i conèixer les trifulgues de Robinson Crusoe. Altre cop junts, s’enfilen a un globus aerostàtic i emprenen una aventura nova. I nosaltres, petits i grans, l’únic que desitgem és acompanyar els personatges de Peter Sís en moltes aventures (literàries) més.