A El humor gráfico (Diminuta, 2019), recull de converses amb diferents autors de l’especialitat, el cofundador d’El Jueves José Luis Martín afirma que a la revista hi ha hagut “dos genis”: Ivà i Monteys. “Si Monteys hagués nascut als Estats Units estaria treballant per a Pixar, fent coses increïbles”. L’estudi capdavanter de l’animació digital encara és a temps de fitxar Albert Monteys (Barcelona, 1971), a qui el mercat nord-americà acaba de descobrir gràcies a exhibicions gràfiques tan potents com aquesta novel·la gràfica, fruit d’una col·laboració singular.

La idea de Solid state parteix de Jonathan Coulton (Brooklyn, 1970), cantautor folk-pop molt popular als Estats Units, pioner en l’ús d’internet i de les llicències Creative Commons per finançar i distribuir la seva obra. Sorgit de la cultura geek més friqui, Coulton va deixar la feina de programador informàtic per encetar una carrera musical que inclou cançons per a videojocs o per al musical de Bob Esponja a Broadway. El 2016 es va adonar que els temes del seu nou disc teixien una faula futurista sobre xarxes socials, trols i intel·ligències artificials i va proposar fer una novel·la gràfica al guionista Matt Fraction, l’autor de la sèrie Hawkeye juntament amb David Aja, el dibuixant espanyol guanyador de tres premis Eisner. Va ser ell qui va proposar Albert Monteys per a la part gràfica, aprofitant l’èxit del còmic Univers!, conegut als Estats Units a través de la plataforma digital Panel Syndicate.

Publicat el 2017 junt amb el disc homònim, Solid state gira al voltant d’un futur distòpic en què la humanitat viu sota el domini d’una xarxa social corporativa. L’espectacular desplegament gràfic de Monteys imbueix energia i perspectiva esbojarrada a una temàtica força transitada, però també cal destacar la feina de Fraction, que dona solidesa argumental a allò que Coulton només apunta i aconsegueix adaptar-se a l’estil del seu dibuixant (novell pel que fa a treballar amb guions aliens) fins al punt de semblar un número extra d’ Univers!

El 1996, Albert Monteys va publicar Calavera lunar, una trepidant paròdia dels serials d’aventures siderals per la qual va rebre el premi a l’autor revelació del Saló del Còmic. La iniciativa no va tenir continuïtat perquè aquell mateix any debutava a El Jueves, on passaria prop de dues dècades i que fins i tot va dirigir. Aquella llarga etapa va finalitzar bruscament el 2014, quan amb altres companys va abandonar la revista després del conegut episodi de la portada censurada pels editors. Vist avui, aquell afer traumàtic li ha permès recuperar la seva passió per la ciència-ficció i alliberar el veritable potencial d’un creador genial.